La Ribera davant el canvi climàtic

 Fa un parell de mesos vaig participar en un projecte d’adaptació al canvi climàtic al Senegal. Per als de la nostra generació, boomers segons la terminologia actual, Àfrica evocava en la nostra adolescència exotisme, paisatges immensos i desafiants. Després, quan ens vam fer majors, Àfrica també va ser sinònim de guerres i desastres humanitaris. Aquestes emocions contradictòries són les que em van acompanyar en aquest viatge, on el contrast va resultar tan dur com enriquidor. Allí experimentes les contradiccions en primera persona.

Per exemple, que el Senegal emet 0,68 tones de CO₂ per habitant a l'any mentre que a Espanya arribem a les 5 tones i, no obstant això, són ells els principals perjudicats del canvi climàtic en forma de sequeres persistents que obliguen a la població a una migració dramàtica, en termes econòmics i humans.

El canvi climàtic causat per les economies més desenvolupades i verdes de la història descarrega les seues més dures maçades allí, on ja parteixen d'una situació clarament desfavorable, situats en el lloc 170 dels 191 que contempla l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, i on intenten, sense massa èxit encara, escapar del neocolonialisme del segle XXI.

Parlar de canvi climàtic al Senegal, a Àfrica i en molts països subdesenvolupats, és parlar d'adaptació. No els queda una altra. Mentre nosaltres discutim sobre com reduir les nostres emissions, i participem en pretensioses cimeres on les promeses de canvis es dilueixen com un terròs de sucre en aigua sense causar-nos massa disgust, els efectes del calfament global es deixen sentir ja pertot arreu. No sols això, sinó que s'està convertint en una pesada hipoteca per a les generacions futures, d'ací i d'allí.

El que ens diferencia, doncs, és la forma en què es manifesten eixos efectes. Als països desenvolupats, la nostra major capacitat econòmica atenua els impactes. Disposem d'una xarxa de salut pública i de serveis socials capaços de donar assistència davant els episodis extrems de calor o pluges. Així i tot, l'Organització Mundial de la Salut adverteix que les últimes onades de calor de 2022 van deixar més de 1.700 morts en la península Ibèrica. També posseïm una extensa infraestructura d'emergències i d'obra civil que redueix els impactes d'inundacions i sequeres.

Paradoxalment, aquests privilegis, a vegades poc valorats pel simple fet de donar-los per descomptat, poden estar jugant en contra. Perquè, encara que aparentment la conscienciació ciutadana sobre el canvi climàtic i la degradació ambiental augmenta, no ho fan tant els canvis en les maneres de producció i de consum, que són els responsables últims del canvi climàtic. D'aquesta manera, l'experiència atenuada dels impactes que vivim pot estar dificultant la nostra implicació, com a individus i ciutadans, en les accions del canvi.

Les reunions amb els grups locals del Senegal van suposar, en aquest sentit, un valuós aprenentatge. Allí vaig poder assistir a processos de participació inesperadament dinàmics. Ells no tenen escut protector davant l'embat climàtic, i són conscients d'això. Ací, amb més recursos, no sempre mobilitzem tanta població.

Els dies allí, ja es poden imaginar, són intensos, amb multitud d'informació i sensacions assaltant-te a cada moment. La tornada és el moment de reflexionar, i a mesura que passen els dies, la sensació d'esperança s'esvaeix. Molts interessos contraposats, moltes realitats superposades i molta lentitud en l'adopció de mesures globals per a revertir el canvi climàtic, ni tan sols per a atenuar els seus impactes.

Si el debat, ací, continua centrant en només una part de la problemàtica, els avanços seran insuficients i les esperances cada vegada menors. Perquè no podem acontentar-nos amb la neutralitat climàtica quan resulta que deslocalitzem les nostres emissions a altres països a través del comerç internacional, sense modificar substancialment els nostres sistemes econòmics basats en la producció i consum incessants de recursos i energia que són finits.

Tampoc podem donar-nos per satisfets amb la constant apel·lació als ciutadans, perquè no són ells, com a individus, els qui legislen ni decideixen els pressupostos públics. La conscienciació, potser, haurà d'anar més dirigida a l'anàlisi crítica del sistema actual i no tant a canvis més o menys formals.

Mentre tot això arriba, bé faríem a preocupar-nos més per l'adaptació. Perquè, si com hem dit, a Àfrica els efectes són directes i clarament perceptibles, ací és qüestió de temps que comencen a patir-los també en primera persona. Tenim la mar ací al costat i, amb ella, temporals com Glòria, i també tenim un conegut però cada vegada més important risc de sequera i de pluges torrencials, i un sector agrícola amenaçat per tots aquests canvis climàtics. Així que, mentre continuem esperant un avanç en la reducció de les emissions de CO₂, ens cal emprendre accions d’adaptació al canvi climàtic i, com al Senegal, ho haurem de fer, també, en primera persona.