El 21 de febrer d’aquest any publicàrem en aquest mateix diari un article de reconeixement a tres persones de la gran multitud que, amb el seu granet d’arena, han ajudat a bastir la història particular de la localitat saforenca de Xeresa. No és el nostre interés elevar als altars locals a cap dels referits ni tampoc especialitzar-nos en necrològiques. El que sí que ens porta a escriure unes quantes línies és la voluntat de no deixar en l’oblit l’altruista tasca ni la petjada que aquestes persones, inconscientment o no, han fet en l’àmbit cultural local, un àmbit que normalment està abandonat per les pròpies autoritats així com per una investigació que es dedica als afers generals i que mira amb desdeny les particularitats dels pobles.
El darrer cap de setmana de setembre ens va deixar Tomás Fernando Castelló Ferragud a l’edat de 66 anys. Com ocorre en els pobles, pocs coneixen a una persona pel seu nom sinó pel seu malnom: Tomás «el cartero». Aquells que no el coneixien en profunditat tindrien una visió equivocada d’ell. Darrere de la seua alçada i envergadura, amb un semblant seriós i cigarret a la mà, amb una veu greu que imposava quan parlava, amagava tota una vida d’experiència tractant persones i coneixedor d’una disciplina que amava de tot cor: l’espeleologia.
Un promotor de l’espeleologia
Natural de Xeresa, portador per ambdues parts, materna i paterna, d’insignes cognoms d’aquells intrèpids repobladors mallorquins que vingueren a primeries del segle XVII, va abandonar la seua plaça com a membre del cos de Policia Nacional per dedicar-se a la tasca de carter local jubilant-se ara fa uns pocs anys. Apassionat de l’espeleologia, va ser president del Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa (CMEX), desenvolupant una gran tasca d’exploració i d’investigació de coves i avencs (cavitats naturals profundes de parets verticals o quasi verticals) tant a Xeresa, la Safor i per part del territori valencià. A més a més, amb els seus membres i amics del club, van promoure l’afició per l’espeleologia i l’escalada des del seu vessant esportiu i lúdic, a mode d’escola, conformant un grup humà que té la seua seu en l’antiga Cisterna.
Fruit d’aquesta implementació dels valors cívics, culturals i esportius va ser l’àrdua tasca de prospectar el terme municipal en busca de totes aquelles cavitats naturals formades per l’acció de l’aigua durant mil·lennis. Una vegada localitzaven dites formacions geològiques es dedicaven a topografiar i descriure les característiques d’aquestes, formant una sèrie de fitxes mecanografiades a màquina que, amb dibuixos a tinta de la topografia realitzada en la mateixa cova o avenc, composen un conjunt de treballs valuosos per a la història geològica local, amb el nom de Memorias espeleológicas, dipositades en un racó de la biblioteca local. Part d’aquest preuat treball va ser plasmat en uns quants articles en la desapareguda revista La Cisterna, amb tot un detall d’informació i d’acurat treball digne de qualsevol manual de la matèria.
Després d’acabar els nostres estudis d’Història i endinsar-nos en el món de l’arqueologia professional a Dénia, ara fa vint anys, va ser el moment de la nostra presa de contacte amb Tomás. Com totes les llegendes locals, les quals conten que hi ha coves on existeixen restes antigues «dels romans o dels moros», li preguntàrem, entre d’altres, per tal d’intentar conèixer una realitat històrica i arqueològica local de la qual mai s’havia fet un estudi acurat o científic. A partir de les seues indicacions, del seu bagatge acumulat en conèixer cavitats susceptibles de presentar restes antigues d’acció humana, vam poder completar les fitxes de jaciments de la Conselleria de Cultura allà per l’any 2012. A més dels jaciments arqueològics en planura com les vil·les romanes del Calamau i del Racó de Borràs, situades al costat de la via romana litoral que des de Valldigna es dirigia cap a Dianium (Dénia), i de les alqueries andalusines de Xeresa (nucli històric local) i de Xaresa (polígon de la Servana), el coneixement del patrimoni cultural local ha augmentat amb en el que fa referència a cavitats geològiques.
Fruit de la nostra col·laboració amb el CMEX va ser la localització de noves evidències arqueològiques que o bé s’hagueren perdut o desconeixeríem fins a un futur incert. Així doncs, exemples antics de poblament al terme no ens falten, amb la Cova del Barranc de Mauro, amb ceràmica neolítica (V mil·lenni abans de Crist), passant per les covetes del Racó de Borràs i també les del Cavall Bernat, on les comunitats agrícoles soterraven els seus infants durant el període calcolític (III i II mil·lenni aC.). D’època ibera veiem el traginar pel terme dels pobladors del proper poblat situat als fonaments del Castell de Bairén, amb exemples de ceràmiques per menjar, beure i possiblement realitzar rituals iniciàtics, en la Cova de les Cent Ungles.
Recuperació de ceràmica
D’aquesta mateixa cavitat s’ha pogut recuperar un interessant conjunt de ceràmiques romanes del segle V dC., així com multitud de peces de cronologia andalusina que ens indiquen com els pastors musulmans utilitzaven la cova per ocultar els utensilis que empraven per menjar quan es desplaçaven amb el ramat local. Algunes d’aquestes peces ceràmiques, en procés de restauració, consolidació i neteja, formaran part de la propera exposició permanent que el Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) està creant sobre el món andalusí a la comarca.
Aleshores, i com ja vàrem fer amb els anteriors xeresans que ens han deixat, cal recordar, mantenir i desenvolupar el treball i la petjada que Tomás va deixar en la nostra Xeresa. Un llegat del qual ens hem d’enorgullir d’haver estat part. Allà on estigues, les xeresanes i els xeresans t’estarem sempre molt agraïts.
