Més Gandia 3.0

Tindrem de nou Més Gandia, la tercera versió. I aquesta vegada pinta que serà més semblant a la primera; il·lusionadora i guerrera. Així doncs, a les properes eleccions, hi haurà un vot fort i organitzat, que representa la unió dels grups de l’esquerra alternativa que volen veritable i seriosament plantar cara al feixisme, a la dreta i també, al PSOE. I ací és on rau la fortalesa del sistema democràtic; en l’opció de condicionar les majories. És la clau del sistema electoral del que Gandia ha sigut un exemple. Els governs de coalició d’esquerres s’han demostrat la millor opció política per a la ciutadania. La sociologia, la local encara més, és complexa i a l’hora de votar, juguen infinitat de factors que no tenen a veure, generalment, amb la feina feta. I d’això en sabem molt ací, perquè sempre ens ha passat que la bona feina, sovint excel·lent, que fa el grup de l’esquerra alternativa quan està al govern, no rendeix mai a les urnes, al contrari, rendeix cap al partit gran, que acapara l’espai mediàtic. Per això, el gran repte de Més Gandia és, sense oblidar la lluita contra el feixisme, sempre present i ara representada més clarament per Vox, aconseguir igualar al PSOE en forces. Només així podem frenar la tendència neoliberal i despòtica que aquest partit demostra quan governa a soles. La força centrípeta del PSOE, també a escala local, és una maquinària inserida en les estructures, de tal forma que fins i tot opinadors que fa tres dies eren contraris al bipartidisme, obliden, segurament a propòsit, que deixar al PSOE a soles no és un perill riscós sinó un greu error, que ja hem patit diverses vegades. Compromís, Esquerra Unida, i aquesta vegada Podem, juntament amb el grup de persones independents del qual forme part, han volgut sumar-se de nou al seny polític de la unitat de l’esquerra alternativa i tindrem Més Gandia 3.0. I això és una bona notícia per a Gandia, perquè si hem endreçat tantes coses i som referent en tantes altres, és perquè el PSOE ha tingut un fre al seu accelerador capitalista. L’accelerador de gastar dinerets en coses innecessàries com un xiquet malcriat que oblida que els seus pares són de classe obrera. I és bona notícia també per a les persones de dretes que Més Gandia es mostre forta i decidida. Perquè els partits de l’esquerra alternativa han demostrat, més que ningú en la democràcia, que són les millors per gestionar els diners de la ciutat, són els més responsables. No hem tingut cap tipus de problema d’explicar i sobretot de demostrar que no calen grans projectes urbanístics, ni grans inversors, ni meravelloses solucions del mercat, per tindre una ciutat plena de vida, d’activitat i per resoldre les crisis generades pel capitalisme del PP/PSOE. Ho hem demostrat econòmica i políticament. Fins i tot ho hem demostrat amb una Més Gandia més feble, la segona versió que ara acaba, i això ens digna. Aquesta Més Gandia 2.0, la d’aquesta legislatura, ha sigut més feble perquè va nàixer amb un líder de grup i un grup de persones pròximes a ell, que s’oposaven a la pròpia naturalesa de la unió política que és Més Gandia. Eixes persones que en aquell moment van fer tot el possible per no reeditar aquest èxit polític que és Més Gandia, ara durant la legislatura han fet el possible per desmuntar-la. Finalment, amb democràcia interna, molta paciència, molta mà esquerra, molta humilitat, molt d’assemblearisme i demostrant que les mentides tenen les patetes molt curtes, Més Gandia, ha aconseguit que la solitud política haja dirigit a aquest grup de persones cap a fora del nostre projecte. Si es ve a fer mal, a odiar i a fer dreta, doncs fora. Si no es creu en l’assemblearisme, no es creu en Més Gandia. Quan un no va a les assemblees a explicar les coses, a explicar a qui s’hi deu, no està acomplint el pacte democràtic de Més Gandia. Si les assemblees de Compromís, d’EU, d’Iniciativa, dels Verds i de Més Compromís, diuen que no es va als actes religiosos, no es va a actes religiosos. Si les assemblees manen que no es vol un càmping a la marjal, es condiciona l’acció de govern i es tomba el càmping de la marjal. Si l’assemblea demana exclusivitat laboral per tal d’estar cada dia entregat al projecte, es deixa la feina anterior i es treballa cada dia, cada segon, per la ciutat. Si les assemblees demanen ocupar una vacant d’assessor per enfortir el treball de grup, s’ocupa. Si les assemblees diuen no a la CV-60, es diu no a la CV-60 a tot arreu i amb totes les forces. Si les assemblees diuen que es tria la llista electoral mitjançant primàries a la militància, s’assumeix i es treballa per convèncer a les companyes de cada assemblea. Això és assemblearisme i aquest grup que ara marxa del projecte, no ha acomplit amb elles. I d’ací, d’aquestes assemblees, neix la tercera versió de Més Gandia. Amb gent al capdavant que se la creu i que està orgullosa del treball fet per les dues versions anteriors. La primera versió, de la que vaig participar com a regidor, la que va liderar Lorena Milvaques, va demostrar el que es pot fer amb una esquerra alternativa forta i amb una majoria a la Junta de Govern. Vam endreçar aquell desgavell del tàndem Orengo/Torró, vam pagar deutes per cansar i vam salvar territori i economies des del respecte a les persones i el treball diari, i no amb fons d’inversió. Les companyes Alícia Izquierdo i Nahuel González porten la flama d’aquells dies, bé que els van patir i lluitar. I tenen l’experiència de dos governs que han fet front a la herència enverinada d’Orengo/Torró i a la pitjor pandèmia que es recorda. Elles han «convertit en prats verds els marrons» i ara han defensat durant aquests 4 anys, amb cor i ànima, el projecte de Més Gandia, juntament amb Dani Muñoz, el Director General de Medi Natural, que s’ha demostrat incansable en el seu treball diari i ha sigut clau en la defensa de la coalició. Sumant persones noves a l’equip com ara Esther i Fina, i d’altres que s’aniran presentant, formen un equip femení, jove i que combina experiència i regeneració. Però elles, sobretot, confien en el projecte unitari de l’esquerra alternativa. Jo, per la meua banda, no m’he baixat mai de la bicicleta de Més Gandia. En la ciutat, la bici és més ràpida, més econòmica i més eficient que el cotxe. De nou i amb més força, salut per a Més Gandia 3.0!