Dones

Dissabte passat, dia 2 de març, es celebrava en el Teatre Serrano l’acte d’homenatge de Gandia a les seues dones destacades, com a celebració especial del Dia Internacional de la Dona, que es commemora hui.

Seien en la part dreta de la primera fila, l’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto, i al seu costat, la regidora d’Igualtat i responsable de l’acte, Maribel Codina; les tinentes d’alcaldia, Alícia Izquierdo, Balbina Sendra, Liduvina Gil; el tinent d’alcalde Salva Gregori; i les regidores delegades Lydia Morant, Elena Moncho, Inma Rodríguez, i les regidores Mar Beltrán, Silvia Riera i Rosabel Borrull; el fill predilecte de Gandia Pasqual Molina; el president de la Societat de Foment d’AIC, Joaquín Barber; el president del Cercle d’Economia de la Safor, Ramón Soler; el president de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa, Emili Ripoll, acompanyat per la cambrera del Crist Ressuscitat, Gloria Fernández i el president de la Federació de Falles-Junta Local Fallera, Telmo Gadea, a qui acompanyaven les falleres majors de Gandia, Marta Lozano Pérez i Daniela Serralta Miñana; representants de la Policia nacional, local, protecció civil i representants de la Setmana Santa, Falles, Caritas i associacions de dones.

Fou la presentadora de l’esdeveniment Ruth Palonés, actriu i directora de l’Escola del Teatre Serrano, qui, després de saludar els presents, donà pas a l’alcalde perquè fera el seu discurs: «Gandia no seria la ciutat oberta, moderna i igualitària que és sense el que són i el que fan les seues dones. Hui retem homenatge a tres dones que destaquen per la seua implicació en la ciutat i quatre joves que han emergit en el món de la ciència i la medicina.[...] En la història i els valors de la ciutat de Gandia van la superació de les adversitats, l’ambició i la determinació col·lectives, per damunt de desigualtats, discriminacions i violències. Va la construcció d’un projecte de ciutat que integra a totes i tots, que abraça a totes i tots, sempre determinat a emprendre noves ambicions. I a conquerir-les sempre units».

Ruth Palonés feu una presentació de cadascuna de les quatre dones, joves, del sector sanitari, la qual anava acompanyada per la projecció d’un vídeo. Eren Aina Quilis Pellicer, qui acaba de rebre, a Múrcia, el primer premi del concurs nacional de casos clínics representant la Comunitat Valenciana. És metgessa resident de tercer any a l’Hospital Peset a Valencia; Laura Romero Ortolà, amb la millor nota en les oposicions d’Infermeria a la Comunitat Valenciana i amb la intenció de fer l’especialitat de matrona en l’Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia; Andrea Miñana Pina, graduada en bioquímica i va aconseguir una de les millor places en el rigorós examen BIR a Espanya; Mónika Stefanova Ivanova, guardonada amb el Premi Extraordinari de FP de la rama sanitària a la Comunitat Valenciana i ha sigut la guanyadora del Premi Nacional del FP del Grau Superior amb el millor expedient acadèmic. Esta última no pogué estar present en l’acte.

Les tres primeres foren convidades a ocupar el seu seient dalt de l’escenari i mantingueren una conversa amb la presentadora. Després reberen de mans de l’alcalde Prieto i de la regidora d’Igualtat, Maribel Codina, una escultura, feta en la Fundació Espurna, representativa de l’homenatge que rebien eixa vesprada.

Seguidament, la presentadora anunciava les dones a les quals la ciutat de Gandia, aquella vesprada anava a destacar: Mª José Simó Martí, Amparo Brotons Olcina i Maria Garcia Alvarado, de les quals, també, Ruth Palonés feu un breu resum curricular amb el suport d’un vídeo.

Conec Mª José Simó Martí, des que érem xiquets, els nostres pares es coneixíem i es nostres famílies vivien al barri de Corea. María José estudià infermeria a València i es casà amb Vicent Aparisi, qui fou company meu en l’històric Club Natació Gandia dels anys seixanta, fou el director de l’IES Maria Enríquez. Maria José és viuda, durant 26 anys fou la infermera del doctor Tomàs Ortí i d’Ana Martín, i del CEAM, 17 anys. María José està molt lligada a la Setmana Santa. Sa mare fou la primera cambrera del Pas del Crist de les Angoixes de la Parròquia de la Sagrada Família. Pertany, des de sempre, al Pas de la Creu. En la germandat ho ha sigut tot. Cambrera durant 15 anys. En l’actualitat és la vicepresidenta d’Acció Social de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia. És voluntària en Càritas i en el Centre d’Acollida Sant Francesc d’Assís. Actualment és corresponsable en el programa «Bona companyia», destinat a l’acompanyament de majors que viuen en residències, involucrant en aquesta tasca adolescents dels centres educatius de la comarca. 

Amparo Brotons Olcina és una de les persones més estimades de la meua biografia. Jo era xiquet quan em feia morir de riure dalt d’aquell desarranjat escenari del «Llar Fallero» de Corea, fent d’artista d’aquells sainets que dirigia l’entranyable Eugenio Micó. I no sabia encara qui era. En l’any 1964, Amparo fou la reina de la falla de Corea en aquella primera presentació que feia una comissió a Gandia, en el cine Boston, i en la qual vaig actuar en el fi de festa. La Facultat i l’Hospital Clínic em separaren deu anys de Gandia i del barri de Corea, a la falla del qual em vaig apropar tímidament. Amparo era l’ànima de la falla. No relataré quina ha sigut la seua tasca fallera dins de la comissió, ni els càrrecs que ha ostentat ni les recompenses que ha rebut, però, crec, que encara no s’ha creat la recompensa que guardonara l’essència fallera que traspua Amparo Brotons. Fou empresària, creà la Floristeria Baladre. Mostrà interès polític participant en llistes electorals. Esposa i mare de tres fills. Després de la jubilació laboral, fou estudiant de la Nau Gran. L’altra nit digué estar molt satisfeta del que ha sigut en esta vida i de tot el que encara espera fer.

No coneixia a la tercera de les dones homenatjades, Maria Garcia Alvarado, però en copsà la seua biografia i el tarannà que mostrà des de l’escenari. La seua vida ha despuntat per l’energia amb la qual ha afrontat el quefer empresarial i els entrebancs de la seua vida familiar. Maruja, com és coneguda, va impulsar des de l’escenari l’espenta per a enfrontar-se a tots els obstacles que es posen per davant del que les persones vulguen fer en la vida.

Finalment, Maribel Codina, qui havia sigut una de les tres dones guardonades l’any anterior, feu el discurs final: «Amb l’acte de hui volem reconèixer la vostra trajectòria i implicació com a dones valentes i emprenedores de Gandia, perquè cadascuna de vosaltres destaqueu en els vostres respectius camps per alguna qualitat que vos donen eixe toc especial i únic. [...] La nostra ciutat necessita dones com vosaltres, que continuen treballant per una ciutat i una societat on els homes i les dones tinguem els mateixos drets. Visibilitzar el paper de la dona en la nostra societat i des de tots els àmbits és un dels objectius del Govern de Gandia».

No s’acabaren ací les emocions. Per finalitzar el duo Farfalle Música, amb Cristina Monzó al piano i la veu de Pilar Gimenez interpretaren ‘A Chloris’ de Reynaldo Hahn, i ‘Canción de árbol del Olvido’ d’Alberto Ginastera. Després d’elles, l’escenari es va omplir de gent jove, components el Cor Carmesina, els quasl, sota la direcció de Vicent Cogollos, interpretaren ‘Mare’, de Marco Ferretti; ‘Donna’, de Sholom Secunda, i ‘Canon des scats’, de P. G. Verny. Les dues últimes peces, acompanyades al piano per Cristina Monzó i la tècnica vocal del cor supervisada, des de sempre, per Pilar Giménez. Crec que les hipotètiques veus dels àngels d’un cor celestial haurien de parèixer-se molt a les d’aquells joves curullant de màgia l’espai del Teatre Serrano.

Nit d’emocions repetides.