Podríem salvar més vides si fórem capaces de diagnosticar la desnutrició amb un telèfon intel·ligent? «Indubtablement sí. Una de les claus que converteix la fam d'un xiquet primer en malaltia i després, moltes vegades, en mort és precisament la falta de diagnòstic, sobretot en llocs on no hi ha personal de salut pròxim o on una guerra impedeix l'accés del personal humanitari», explica el responsable de salut i nutrició d'Acción contra el Hambre, Antonio Vargas.
Molts xiquets moren, senzillament, perquè no se sabia que necessitaven un tractament específic contra la desnutrició, hui assequible i accessible en moltes zones del món. «Després dels avanços gegantescos realitzats en les últimes dècades en el tractament de la desnutrició gràcies als Aliments Terapèutics Llestos per al seu Ús necessitàvem millorar massivament el diagnòstic per a continuar avançant, i aquesta investigació d'Acción contra el Hambre, en col·laboració amb la Universitat Cheik Anta Diop de Dakar i la Universitat Complutense de Madrid ha establit la base científica perquè una app de mòbil puga fer-ho mitjançant una imatge.
«Primer desenvolupem un model per a capturar la morfologia del cos els menors entre 6 i 59 mesos. Després validem aquest model, per al que prenem mesuraments i fotografies a centenars de xiquets i xiquetes al Senegal i Espanya. Vam demostrar després d'aquest estudi que el nostre model permetia diferenciar la morfologia entre les diferents etapes del creixement i les dues poblacions humanes analitzades. Paral·lelament comparem la forma del xiquet sa amb la del xiquet desnodrit, creant un algorisme que ens permet calcular amb quina probabilitat un menor pot patir desnutrició. Després desenvolupem una app que integrara tots aquests nous coneixements generats amb ajuda d'experts en desenvolupament d'intel·ligència artificial i tractament d'imatge (Tyris Programari), per a poder obtindre un diagnòstic en temps real de l'estat nutricional d'un menor. Després de tres anys d'investigació la nostra metodologia de treball acaba de ser avalada per la prestigiosa revista American Journal of Physical Anthropology, on expliquem com la morfologia del cos humà canvia durant el creixement i entre diferents poblacions humanes. Això era just el reconeixement científic que necessitàvem per a augmentar l'ambició del projecte», resumeix Laura Medialdea, investigadora principal i coordinadora de la investigació.
L'ambició de la investigació no es deté: «en aquest moment estem buscant aliats per a acabar de desenvolupar la tecnologia necessària i posar-la en escala i per a poder usar aquesta tècnica també en el seguiment del tractament, ja que la forma dels xicotets pot ser un factor fins i tot més sensible que les proves clíniques per a seguir l'evolució en els 40 dies de tractament i un criteri per a anticipar possibles recaigudes o per a donar l'alta del tractament nutricional», explica Vargas.
