El 23 d’octubre de 2020 es van complir els cent anys del naixement de Gianni Rodari, un dels autors més compromesos amb l’educació i la cultura. Este mestre, periodista, activista polític i escriptor —guanyador en 1970 del premi Hans Christian Andersen, considerat el Nobel de la literatura infantil—, ens ha deixat moltes obres per a la xicalla i un llibre imprescindible per als educadors: Gramàtica de la fantasia.

En esta introducció a l’art d’inventar històries, el pedagog italià reivindica dos principis clau: la imaginació, com a forma de coneixement, i el joc, com a canal d’expressió i experimentació. Conscient que la Llengua no és una assignatura separada de les altres sinó el medi en el qual viuen totes les assignatures, convida a jugar amb les paraules, a desfer i refer el llenguatge per a crear pensament i consciència social, ecològica i cultura de la pau. I ho fa sense deixar de costat una cosa molt important: l’humor. «Res sense alegria» va ser el seu lema educatiu, recorden des del Cefire.

Precisament esta consigna és la que introduïx el títol de les Jornades educatives «Gianni Rodari: 100 anys de llengua i fantasia», organitzades pel Cefire de Plurilingüisme i que durant els dies 11 i 12 de juny tindran lloc al Centre del Carme de València (C/ Museu, núm. 2).

Dirigides al professorat de totes les etapes educatives, estes jornades —programades inicialment per a novembre de 2020 i reprogramades per a març de 2021—, s’han vist afectades per la covid-19 i el mal oratge, ja que la primera convocatòria va haver de suspendre’s per una forta tempesta.

A més a més, s’ha sumat la pèrdua el passat 25 de març de la titellaire valenciana Empar Claramunt. La directora de la companyia Teatre Buffo i fundadora d’«El Marionetari» i de l’Associació d’Amics i Amigues de la Marioneta anava a clausurar les Jornades amb el seu espectacle «Visca la imaginació!», una creativa escenificació de tres contes de Rodari amb titelles: «El passeig d’un distret» i «La guerra de les campanes», agafats de Contes per telèfon, i «El flautista i els automòbils», de Contes per a jugar.

«El millor ofici del món»

La trobada de Claramunt amb Rodari i amb el titella com a instrument pedagògic prové de la seua formació com a filòloga i professora d’italià. El seu interés per la Gramàtica de la fantasia es plasmava en el seu treball i en la seua vocació per posar en circulació l’obra de Rodari entre el públic valencià, entre el professorat, les biblioteques i sobretot, els infants. «Titellaire: el millor ofici del món», afirma el mestre llombard. I a este ofici es va entregar amb passió Empar Claramunt.

Davant esta trista absència, el Cefire de Plurilingüisme ha volgut reconvertir estes jornades en un doble homenatge dedicat a Rodari i a Empar Claramunt, que serà present, gràcies a la col·laboració de la seua companya Carme García Corberán, amb la projecció d’una de les seues actuacions i l’exposició d’algunes de les peces que va dissenyar per als seus espectacles.

D’esta manera l’organització vol reivindicar a dues figures que, parafrasejant al mestre italià, van creure en la necessitat que la imaginació tinguera el seu lloc en l’ensenyament, així com en el valor de la creativitat infantil i en el poder alliberador de la paraula. «Tots els usos de la paraula per a tots. No perquè tots siguen artistes, sinó perquè ningú siga esclau», s’afirma en la Gramàtica de la fantasia. «Rodari és un escriptor actual. Potser, per això, els 100 anys de llengua i fantasia s’han transformat en 101», diuen des del Cefire.