Estellés a classe: El poeta del poble a l'aula

Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més universal des d’Ausiàs March, està ben present als centres educatius. La seua figura i obra són cada curs d’estudi obligatori per als estudiants de Batxillerat, doncs és un dels autors seleccionats per a la Selectivitat —junt amb Mercè Rodoreda, Rodolf Sirera i Joan Fuster— i sempre apareix alguna opció amb preguntes sobre els seus versos. S’inclou dins de la poesia del període comprés entre el 1939 —la fi de la Guerra Civil— fins a l’actualitat i s’estudia, en concret, el Llibre de meravelles i una selecció de 10 dels seus poemes. 

«Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Per exemple» i «Assumiràs la veu d’un poble» són els triats, considerats imprescindibles per a conéixer la poesia estellesiana.

Més enllà d’això, són molts els docents que també aposten per apropar la figura del conegut com fill del forner als nivells obligatoris, especialment a la Secundària. Este curs 2023-24 els projectes s’han multiplicat, coincidint amb el centenari del naixement d’Estellés, pel que s’han organitzat actes durant tot l’any, també fora de l’àmbit educatiu i la majoria baix el paraigua de la plataforma cívica Cent d’Estellés. De fet, en la presentació de les activitats, el passat gener, van participar estudiants de la Masia i la Comarcal, que van llegir alguns versos.

Esther Casaban és professora de Valencià i cap d’estudis de Secundària de La Nostra Escola Comarcal de Picassent, on a més de 2n de Batxillerat, estudien a Estellés també de 1r a 4t d’ESO, dins del pla de foment lector del centre i en l’assignatura de Llengua. «La seua poesia és molt clara, senzilla i directa i eixe és el punt que més agrada als alumnes, que es pregunten com un ‘senyor major’, com el veuen ells, podia escriure certes coses. Els impacta molt», afirma la docent.

A més de la musicalitat, Casaban també destaca que són versos «amb moltes descripcions i que parlen d’una època», a banda dels temes. «Quan els expliques que alguns poemes són per la mort de la seua filla, els impacta molt, perquè tal qual escriu, t’imagines l’escena», diu.Així, descobrixen des de les experiències més íntimes i personals d’Estellés, fins a la seua faena com a periodista, el sorgiment de la Nova Cançó, o la seua reacció al Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. A esta cooperativa educativa, el poeta també està present a Primària, on canten alguns dels seus poemes i per al 13 al 17 de maig preparen una setmana dedicada al de Burjassot.

D’altra banda, des de l’Escola La Masia, de Museros, que també va participar en l’acte, este curs aprenen d’Estellés des d’Infantil. Josevi Martínez, professor de Valencià, explica que va ser el personatge triat per al Nou d’Octubre i per això el van treballar a cada aula del centre concertat.

«Vam voler impregnar d’Estellés tot el centre; fundir-nos en la seua poesia, reinterpretar-lo i enriquir-lo amb la fusió de literatura i arts plàstiques», explica. D’ahí, va sorgir una espècie de museu interdisciplinari amb sis instal·lacions artístiques sobre el poeta a diferents zones de l’escola, una per cada cicle, que incloïen la projecció d’imatges i versos recitats.

«És important perquè és un poeta que ens dona ancoratges a la nostra pròpia cultura i un creixement personal vinculat a la literatura però que ens porta a la vida real, perquè ell no es queda només en una qüestió estètica. Com confrontar la mort, el compromís amb el poble, o com sentir, sabors, olors i carícies... Estellés són totes estes coses, fa a l’alumnat créixer intel·lectualment, emocional i ideològicament», defensa el docent.

Un llenguatge directe que sorprén als joves

A més de La Masia i La Comarcal, als centres educatius, els exemples són nombrosos. A l’IES Nou d’Octubre de Carlet lligen a Estellés a cada grup d’ESO, bé una de les obres o una selecció de poemes i incidixen, especialment, en la seua connexió amb Carlet i la veïna Benimodo, municipi on va residir. Enguany amplien les activitats i preparen une jornades lingüístico-culturals, un recital i un espectacle molt d’especial d’arts escèniques, a més d’una ruta estellesiana i de participar en els Premis Estellés de poesia i narrativa, certamen on ja han guanyat premis en edicions passades.

Silvia Miralles, professora de Valencià, coincidix en què la poesia estellesiana «connecta molt bé amb els alumnes». «El seu llenguatge directe i tan clar els sorprén ; la seua sinceritat, amb una poesia aperturista i lligada al seu entorn, i eixa idea de parlar de l’amor gens idealitzat i del desig, els diu molt. S’identifiquen i els sorprén que escriguera algunes coses quan ara haguera fet 100 anys. Tenen un bagatge de poetes que són altisonants i quan descobrixen Estellés, no s’ho esperen, perquè parla com ells i per això és tan exitós a l’aula», assegura.

D’altra banda, a més de recitals o de cantar «La rosa de paper», a l’IES La Vall de Segó de Benifairó de les Valls aposten pels pòdcasts per apropar-se a l’autor del Llibre de Meravelles i del Mural del País Valencià. «Els estudiants faran programes amb especialistes per a parlar d’ell, recrearan el moment de la seua mort com si foren periodistes, i reinterpretaran poemes amb guitarra i piano, en un format més íntim», explica Olga Gargallo, professora de Valencià al centre públic, que incidix en què la manera d’expressar els sentiments que el poeta va deixar per escrit «genera molta empatia» als estudiants.

«És un llenguatge tan clar, actual i amb escenes quotidianes i valencianes, que l’entenen perfectament», apunta. Al Vall de Segó també tenen previst fer videopoemes i que cada classe treballe un poema i decore la seua porta, reinterpretant artísticament els versos per al Dia del Llibre. També faran una ruta per cinc pobles de la comarca seguint els versos que hi ha sobre la zona; i ja han rebut al cantautor Pau Alabajos que amb el seu projecte «Estellés a cau d’orella» apropa Estellés a l’alumnat i faran .

Trobades i premis Sambori

D’altra banda, el professor jubilat Isidre Crespo, autor d’una guia didàctica d’Estellés per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, recalca què és molt didàctic estudiar com l’autor expressava els mateixos sentiments «en prosa i en vers». A més , també proposa treballar a l’aula com de present està la música en els versos estellesians o la intertextualitat de l’obra, doncs hi ha moltes referències a altres autors en els seus escrits.

Estos són només alguns exemples que ha recopilat Aula de projectes sobre Vicent Andrés Estellés. A més, caldria afegir que enguany, Escola Valenciana organitzarà trobades a Burjassot i Benimodo, amb activitats relacionades amb Vicent Andrés Estellés; i també recordaran al poeta en els Premis Sambori que celebraran la seua 26a edició en 2024.

El Estellés más popular: libros, conciertos, teatro y exposiciones del “poble” para el poeta

PP y Vox tumban el Any Estellés en las Corts