L'incendi de Campanar explicat als infants: Com abordar una tragèdia?

Més d’una desena d’infants han perdut la seua casa i s’han vist afectats directament per l’incendi de Campanar. També diverses comunitats educatives posen, malauradament, nom i cara a algunes de les 10 víctimes mortals d’un foc del qual ara s’investiguen les causes i se busquen explicacions.

El succés, que ha protagonitzat titulars per tot el món i escriu una altra pàgina negra de la ciutat de València, és recurrent en qualsevol conversa, lleva la son a moltes persones, i ha generat una onada de solidaritat. Els xiquets, xiquetes i adolescents no són aliens al que passa al seu voltant i són moltes les famílies i els docents que estos dies es veuen en l’obligació de tractar el tema. Però, què explicar, fins on contar o què fer si un fill, filla o alumne mostra una gran por després del succés?

Com en altres casos relacionats amb el dol o la pèrdua d’un ésser estimat, quan hi ha una tragèdia les expertes recomanen parlar del tema, adaptant la realitat a cada edat però sempre amb sinceritat. Sefa Mulet, psicòloga, explica que poden haver infants que estos dies senten desassossec, vulnerabilitat o problemes de son i alimentació.

Estos poden ser alguns símptomes que tinguen els menuts si viuen a prop de la zona zero, han vist les notícies als mitjans de comunicació o coneixen alguna persona afectada.

També angúnia, estar més inquiets que de costum, o una gran por de separar-se del pare, mare o els cuidadors. Front a açò, la psicòloga explica que les famílies han de demostrar que «estan ahí» i «donar resposta de manera senzilla i clara del que ha ocorregut, i intentar passar temps confortable per a alleugerir tensions, per exemple amb algun joc».

Tot i que, en les edats més primerenques pot ser «difícil que ho entenguen tot», Sefa Mulet assegura que els infants «sí que capten les emocions del seu voltant i saben que ha ocorregut alguna cosa greu». D’altra banda, «als més majors o adolescents, hem d’ajudar-los a parlar de les preocupacions o dubtes, cal tindre certes converses i donar-los recolzament i comprensió». «Mai hem de desfogar les nostres pors o preocupacions amb ells, hem de ser exemples i uns bons models com a adults, continuant amb les nostres vides de manera madura», afegix.

La psicòloga assegura que mentir no és una bona opció, «doncs les informacions els aplegaran per diferents vies i seria com trair la confiança en la família» però si se poden «evadir respostes» a preguntes complexes o amb respostes dures per a certes edats, diguent que «no ho sabem cert o que és molt possible, sense donar detalls». Per exemple, si pregunten si entre les víctimes hi ha xiquets com ells o bebés, tot i que «han de saber que una catàstrofe o emergència pot afectar a qualsevol grup de persones».

La psicòloga afirma que tindre certes pors o preguntes sobre el tema pot ser normal fins a dos o tres setmanes. Aleshores, ja hauria de recuperar-se certa normalitat. «És important que els donem seguretat, perquè ells no tenen tantes ferramentes com els adults i és important que senten calma». Anar reprenent hàbits diaris i limitar les informacions —sense que el succés siga tema de conversa en cada menjar— són altres dels consells per acarar la por que poden generar tragèdies com la viscuda a València fa menys d’una setmana.

Loles Miquel Abril, educadora social, també aposta per «escoltar d’una manera activa, en un lloc adient i buscant un moment de certa intimitat». «La por és l’únic animal o monstre que es fa menut quan ens apropem, per això és més fàcil parlar-ho que deixar-ho. No és traure’ls la por, sinó fer eixir la valentia», afirma.

Com Sefa Mulet, assegura que és molt important «oferir protecció i dir-los que sempre hi haurà moltes persones vetlant per la seua seguretat i donant-los afecte, que la gent major sap què fer quan passen coses així». «També depén de com ens ho agafem nosaltres, si parlem des de la seguretat o ens veuen desbordats; cal donar-los ferramentes perquè sàpiguen tranquil·litzar-se quan els inunde la por, com cantar una cançó o agafar algun objecte», afegix la també codirectora del Màster d’Educació Especial de la Universitat Europea de València.

Donar l'oportunitat d'ajudar

Tanmateix, l’educadora social creu que és bona idea posar en pràctica l’aprenentatge-servei i, per exemple, quan hi ha campanyes de donació, preguntar a l’infant si volen participar i si això els farà sentir millor. «L’empatia es desenvolupa des dels dos anys i donar-los l’oportunitat de contribuir pot ser positiu», apunta. Sobretot, es tracta d’escoltar als més menuts «sense desvirtuar ni ridiculitzar les seues pors».

Per últim, Coni la Grotteria, mestra i directora pedagògica de l’escola infantil Ituitu de València, també aposta per «acompanyar i explicar des de la veritat, transmetent seguretat i reconfortant».

«Són situacions inesperades i els més menuts tenen menys eines per a saber com gestionar-les i és possible que no puguen comunicar els seus sentiments», per això creu que és una bona oportunitat «per a parlar, per a donar esperança i centrar-nos en l’educació en valors, valorant la família i les emocions, més que les coses materials».

«Cal ser molt comprensius, entendre les preocupacions dels xiquets i xiquetes, sense ridiculitzar, com qualsevol altra por. Sempre parlar amb un llenguatge adaptat i explicar-los, per exemple, la tasca dels bombers, la policia o com els veïns i altres famílies, estan ajudant... que la societat sempre ajuda», conclou.

Tots Sants 2023: Com explicar la mort als infants