Qui no considere el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a propi, té un problema, i no només filològic, perquè és difícil trobar un treball tan genuïnament valencià després de més de 3.300 pàgines i 93.000 entrades. De fet, 8.000 vocables apareixen per primera vegada publicats en un diccionari. La versió digital ha rebut més de dotze milions de visites, i per tant és l´obra de referència i consulta dels valencians que s´interessen per la seua llengua autòctona.
«No té cap sentit oposar-se» al Diccionari „segons l´acadèmic i coordinador de l´obra Jordi Colomina„, «ni els que qüestionen l´AVL, per un costat, ni per l´altre», en referència als secessionistes, i als catalanistes.
El president de l´Acadèmia, Ramon Ferrer, assegura que el diccionari naix amb l´objectiu de tancar el conflicte lingüístic enquistat des dels anys setanta. «Amb la presentació del Diccionari estem contribuint a tancar velles ferides i a obrir una via d´esperança per a aconseguir la pervivència de la nostra llengua". Ferrer va més lluny, i afirma que el DNV «és el diccionari de tots els valencians».
El Diccionari normatiu valencià recull 93.000 vocables, dels quals uns 8.000 apareixen per primera vegada publicats en un diccionari. Són paraules genuïnes valencianes, d´ús habitual i que l´Acadèmia incorpora per a reivindicar-les, sosté Ferrer, que defineix l´obra com «el resultat d´un treball minuciós, ponderat, meditat i inclusiu, fruit del consens, de l´entesa i de la concòrdia entre tots els acadèmics». «Un pas endavant per a la pau» del valencià, amb un llenguatge en el qual «tots es puguen sentir còmodes».
L´edició impresa del Diccionari, amb una primera edició de 5.000 exemplars, arribarà dimarts a la majoria de centres educatius i a les llibreries valencianes en dos toms (al preu de 40 euros).
Jordi Colomina explica que el DNV «dóna preferència a les paraules, accepcions i fraseologia pròpies del valencià, i les incorpora per primera vegada, quan fins ara eren absentes en els diccionaris anteriors». Segon el coordinador, és l´obra lexicogràfica més important realitzada des de València, però oberta i convergent amb altres diccionaris de l´àmbit lingüístic, amb la incorporació dels principals avenços de la lexicografia moderna.
Tot i això, va deixar clar que el valencià té «la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua compartida i presenta característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló».
El cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l´AVL, Josep Lacreu, reafirma l´aspecte integrador del Diccionari, amb la garantia que dóna a l´usuari un conjunt de convencions ordenades amb entrades preferents i secundàries, a més de marques d´ús establides de forma jeràrquica. .
La presentació va comptar esta amb la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i dels consellers d´Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i de Transparència, Manuel Alcaraz.
