Pugem tots els plurals a internet. Iles mangueres u els toldos també

EEn la columneta del dilluns 17 de juliol deia que l’aparició del Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV), de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en 2006, va ser una bufada d’aire fresc per al reconeixement de bona part del lèxic usual de la parla valenciana, bandejat del codi normatiu durant l’últim terç del segle XX. Paraules com «almorzar», «apretar», «arrastrar», «cego», «cudol», «cult», «despedir», «divorç», «navaixa», les citades més avall i centenars més, van entrar en un diccionari oficial d’un ens normatiu de la nostra llengua. Però em queixava que algunes paraules com «despreciar»/«despreci», «garaig», «lladrit», «sanga», «sapo», «tapó», «toldo», «tonellada», «traïcionar», «tuberia», «taburet», «taladre» i altres no hagen passat al Diccionari normatiu valencià (DNV).

Però també expressava, especialment, una opinió crítica amb el fet que el DOPV haja sigut retirat de l’espai internàutic. Alguns no entenem eixa decisió de retirar un instrument i recurs útil per al coneixement ortogràfic i morfològic del valencià d’un espai formativament tan abastable i accessible.

Una utilitat del DOPV és també la flexió de nombre en els substantius i adjectius, informació que el DNV no presta, i que és ben útil i dona seguretat. En els plurals dels noms, el DOPV, en l’espai internàutic, era d’una gran ajuda. No sempre tenim en el cap tota la morfologia de la nostra llengua.

El Diccionari català-valencià-balear no es lleva, a pesar de ser molt més antic, però és la nostra gran joia lèxica, que orienta i ens informa en molts casos, i ens deixa un gran llegat lingüístic. El DOPV deu tornar a la modernitat dels espais virtuals per ser el primer diccionari de la institució normativa valenciana, a banda de les altres utilitats mencionades.

La informació sobre els plurals, junt amb altres indicacions que conté el DOPV, i el lèxic no registrat en el DNV són raons més que suficients per a mantindre’l en línia, com manté els altres documents. A banda de la utilitat com a assistent ortogràfic, que el teníem a la mà internàuticament, com ja hem apuntat en diverses ocasions, eixe apartament de l’espai digital contribuïx a marginar normativament les paraules presents en el DOPV, però no en el DNV amb la conseqüència que puguen comptar com a falta en els exàmens de coneixement de valencià i contribuir a suspendre proves de valencià amb el perjuïns que se’n poden derivar.

Algú entén que «lladrit», que està en el DOPV, però no en el DNV, no siga normatiu? I que el normatiu siga «lladruc»?, que no diem. I que «traïcionar», que diem tots, seria vulgar, mentres «trair», que no diem ningú, seria la correcta i selecta.

El Salt-usu considera que «despreciar», «garaig», «sapo», «tapó», «traïcionar» i moltes altres usuals, i registrades en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià són errors. Què fem? ¿Llevem eixes paraules del nostre llenguatge col·loquial i també dels altres registres o abandonem els criteris que propicien eixes classificacions? Millor que llevem eixos criteris. I pugem tots els plurals a Internet. I les mangueres, els tapons, els toldos i les altres veus marginades també.