"El Magnànim s’ha convertit en un ‘còmplice’ del sector editorial valencià"

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha sigut guardonada amb el Premi a la Trajectòria Editorial dins dels Premis Plaça del Llibre 2023, el qual ha significat el primer reconeixement públic en els seus 75 anys d’història. Vicent Flor, director de l’entitat des de 2015, reflexiona al voltant de l’actual línia editorial del Magnànim i altres aspectes que han fet de l’entitat un referent al sector de l’edició valenciana.

 L’etapa actual del Magnànim comença fa vuit anys, quins eren els objectius marcats quant a línia editorial aleshores?

Fa huit anys volíem convertir el valencià en la llengua d’edició majoritària, i hem aconseguit que dues terceres parts dels materials editats siguen en la nostra llengua. Això no hi havia passat mai. D’altra banda, també buscàvem que els nostres grans autors i autores tingueren ací la seua casa. Per les seues característiques, el Magnànim sí podia dedicar esforços a allò que és més complicat per a les editorials privades com és l’edició d’obres completes. Vam començar per la poesia de Marc Granell, Josep Piera, Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, o Antoni Ferrer, i, l’any del centenari de Joan Fuster, vam decidir aplegar el conjunt de la seua poesia en coedició amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Pel que fa a teatre, el primer va ser Manuel Molins, del qual tenim més de quatre mil pàgines dividides en tres volums, i ara arriba el moment d’altre gran dramaturg valencià com és Rodolf Sirera. A més a més, també hem llançat tres toms de l’obra completa, encara que no ens agrada dir-ho així, de Josep Iborra i, entre enguany i l’any que ve, publicarem el quart. Finalment, cal destacar, també, la introducció d’assaig sobre temes actuals, com ara la pobresa, o la central nuclear de Cofrents, entre altres, tot amb l’objectiu de donar-li a la societat les ferramentes per a pensar-se com a país.

També hi ha hagut un esforç per traduir obres al valencià.

Exactament. Ens interessava que el valencià fora també una llengua de traduccions, per això hem incorporat publicacions en llengües com l’anglés, el francés o l’alemany. Parlem d’obres, principalment, de pensament polític del segle XX.

La col·laboració publicoprivada amb un ventall d’editorials valencianes ha sigut altre dels punts centrals del vostre treball. Què està deixant aquesta acció?

Quan es parla d’ajudar des de l’àmbit polític, moltes vegades aquesta idea es redueix a la concessió de subvencions, les quals funcionen molt bé, però nosaltres buscàvem anar més enllà, crear sinergies i complicitats. Les empreses i editorials públiques i privades són competidores d’un hipotètic lector, però hem demostrat que, amb la cooperació, el sector obté millors fruits. Del total de la nostra producció anual, 50 llibres, les coedicions representen un 15%. Sense anar més lluny, aquest passat dimarts vam presentar les obres completes de Manuel Sanchis Guarner en col·laboració amb 3i4 Edicions. D’altra banda, aquesta xarxa de coedició possibilita, també, posar dues maquinàries de promoció en marxa, entre altres aspectes. En definitiva, crec que aquesta col·laboració ha deixat un resultat positiu i ha fet que el Magnànim s’haja convertit en un còmplice del sector editorial valencià, i jo estic molt content d’això.

D’altra banda, manteniu els Premis València, els més antics de la ciutat, i no només això, heu ampliat les categories que es reconeixen i encetat els Premis València Nova, dirigits a menors de 36 anys.

Quan entrarem, els Premis València reconeixien només els treballs de novel·la i poesia, que està molt bé, però com que aquesta era una editorial d’assaig, havia de tindre un premi d’aquest gènere. Ho vam incorporar i no ha quedat cap any desert des d’aleshores, el qual és una alegria. Després, vam introduir el premi de novel·la gràfica perquè consideràvem que era el camp de la literatura valenciana que calia reforçar, sent aquesta, també, una manera de mantindre els lectors que deixen l’institut i, en eixe moment, abandonen la lectura. D’altra banda, els València Nova van sorgir com una eina per a trobar noves veus, uns guardons dirigits a ajudar econòmicament i a través de la publicació en una editorial prestigiosa, com ara Bromera o Andana, a la gent que està començant. Damunt, l’agraïment i l’ímpetu d’una persona que guanya el seu primer premi, que vol aconseguir un espai, fer presentacions, moure els llibres… ha fet que els València Nova siguen ‘la nina dels nostres ulls’. 

Què significa un esdeveniment com la Plaça del Llibre per l’ecosistema del llibre valencià?

A les fires del llibre tradicionals estan presents tots els llibres, però el valencià és una llengua minoritzada, i la Plaça del Llibre és un espai d’autoestima en el qual un lector pot trobar un volum molt gran de producció bibliogràfica de tot tipus. En un context en el qual existeixen tantes alternatives d’oci, necessitem consolidar nous lectors, demostrar que llegir és divertit, que ‘mola’, i la Plaça del Llibre té facilitat per a aconseguir això i posar a l’abast d’un públic nou tota la potència que té la producció editorial valenciana.