Un monument en degradació

L’edifici de viatgers de l’antiga estació de Santa Mónica o de Pont de Fusta és un dels més antics d’aquesta tipologia i que més trànsit de viatgers van tenir a la Ciutat de València, entre finals del segle XIX i gran part del segle XX. Aquest va ser projectat pel destacat arquitecte Joaquín Maria Belda (1839-1912), el 1892, en estil classicista per a la Sociedad Valenciana de Tranvías albergant, a més, les dependències administratives de l’esmentada companyia.

Aquesta construcció formava part del complex de l’estació central dels trenets procedents de Llíria, línia establerta el 1888, així com dels del Grau, Bétera i Rafelbunyol, recorreguts posats en funcionament entre 1891 i 1893, com arreplega Vicent Giménez Chornet (1999) a Ferrocarriles y tranvías, i va mantenir aquest ús fins a la implantació del metro el 1988.

L’edificació és exempta, de planta baixa i una altura, excepte en el cos central que en té dos. La seua coberta és a diversos vessants, de teula plana i presenta als extrems frontons triangulars. Les façanes del conjunt queden caracteritzades per un sòcol de pedra natural, un fingit de carreus i motlures. Els seus paraments també presenten una successió de finestres i portes de fusta que, en la planta baixa i la segona, estan rematades per arcs de mig punt i, en la planta primera, són rectangulars i alberguen baranes de serralleria. De l’edifici destaca la seua marquesina, que es disposa a la seua façana sud i que va ser afegida posteriorment a la seua construcció. Aquesta compta amb motius modernistes i, segons apunta Inmaculada Aguilar Civera (1984) a Historia de las estaciones: Arquitectura ferroviaria en Valencia, va ser dissenyada també per Belda. Un altre element rellevant és l’arrambador de taulells de ceràmica vidrada decorada del seu vestíbul de pas, al seu interior, el qual encara recorden els viatgers que conegueren aquesta antiga estació en funcionament com a tal.

D’altra banda, en les primeres dècades del segle XX, aquesta construcció va sofrir una ampliació en afegir un volum rectangular al seu extrem oest, d’estil mimètic.

Malauradament, des de la dècada del 1970, el seu entorn immediat s’ha vist afectat per diversos enderrocaments d’edificacions pròximes i per l’execució de diferents blocs d’habitatges de gran volumetria. A més a més, en l’actualitat l’antic edifici de viatgers de l’estació de Pont de Fusta es troba en estat de deteriorament, almenys el seu exterior, i no és visitable per motius de seguretat, ja que és la seu de la prefectura del cos de la Policia de la Generalitat, creat el 1992. Per tant, i pel fet que el passat mes de maig es van adjudicar les seues obres de reforma, aquesta actuació és una bona oportunitat per a realitzar la posada en vàlua d’aquest monument, amb una restauració respectuosa i la dotació d’un nou ús adequat que permeta que fora visitable. Un patrimoni que no s’hauria de deteriorar, sinó restaurar, preservar i difondre.

Suscríbete para seguir leyendo