Escriure a mà

Arriba Nadal i les criatures envien milers de cartes al Pare Noel, als Reis d’Orient o a qui s’encarregue de complir els desitjos nadalencs. No s’hi val un correu electrònic ni un whatsapp. Res d’enviar un àudio o un pòdcast. Si algú vol participar en el joc ha d’agafar bolígraf i paper i posar-se a escriure... a mà.

Fa molt, però, que els adults vam abandonar el costum d’escriure cartes amb un simple bolígraf entre els dits. La part més jove de la societat n’ha redactades ben poques; la part més madura fa tants anys que va abandonar-ho que quasi ni ho recorda. En l’actualitat, ens comuniquem a través de les pantalles de forma ràpida i poc donada a fantasies literàries o lingüístiques, que solem substituir per quatre emoticones. El llenguatge hi és directe, el lèxic minimalista, les abreviatures abundants i els signes de puntuació fantasmes del passat, amb la qual cosa la llengua s’empobreix dia a dia. I ens preguntem: per què fugim d’escriure a mà? Senzill: perquè requereix més temps i dedicació que emetre un grapat de caràcters, un GIF o un vídeo. És cert que quan t’aboques sobre el full no hi cap la improvisació i, de seguida, sorgeixen les inseguretats: és presentable la nostra cal·ligrafia o ha quedat anul·lada per l’omnipresència dels teclats? S’hi tindran en compte les faltes d’ortografia? Què dir i com dir-ho? Què resumir i què detallar? Com superar la dificultat de plasmar-hi els nostres sentiments? En definitiva, de quina manera encisar qui ens llegirà amb paraules dibuixades en la distància?

No, no és fàcil, però el fet de traçar nosaltres els signes de l’alfabet i de no refugiar-nos darrere d’un teclat, ens implica infinitament més en l’escrit. Quan decidim traslladar allò que duem al cor sobre un paper, mentre n’organitzem els paràgrafs, en busquem els mots adequats, ho repassem una vegada i una altra i ens esforcem per embellir al màxim la nostra lletra, estem homenatjant des del primer instant la persona a qui va dirigida l’epístola, estem construint-li el regal d’una bona escriptura, un regal tan íntim, únic i insubstituïble com ho és l’afecte que sentim per ella.