La Catedral de València dona inici a les festes nadalenques amb ‘El cant de la Sibil·la’

La Catedral de València acull esta vesprada, i com ocorre any rere any, la representació del drama litúrgic «El cant de la Sibil·la». El concert escenificat serà interpretat per Capella dels Ministrers, baix la direcció de Carles Magraner, i la Coral Catedralícia, dirigida per Luis Garrido, amb les intervencions del xiquet solista de l'Escolania de la Reial Basílica de la Verge dels Desemparats de València, Noel López, en el paper de la Sibil·la, i el tenor Jorge Morata. Els instruments que utilitzarà Capella dels Ministrers són còpies dels que figuren en els Àngels Músics dels frescos de l'Altar Major de la Catedral de València.

En el muntatge escènic, sota la direcció de Jaume Martorell, participen alumnes de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València (ESAD) i del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo per a representar la «Processó dels Profetes». En el muntatge escènic també col·labora l'Associació d'Amics del Corpus de la Ciutat de València. L'adaptació textual del «Sermó dels Profetes» és del professor universitari Josep Lluis Sirera.

La celebració d'este concert escenificat compta també amb el suport del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de l'Ajuntament del València i de l'Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV) de la Generalitat Valenciana.

Abans de la representació, que tindrà lloc a les 19 h, es realitzarà el «Toc a Matines» pels Campaners de la Catedral València.

Inicis

«El cant de la Sibil·la» és un drama paralitúrgic de melodia gregoriana que fins al segle XVI s'escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la península, sobretot en l'Antiga Corona d'Aragó. Després del Concili de Trento la seua interpretació va desaparéixer i hui només es manté a Mallorca i l’L'Alguer a Sardenya.

De les moltes versions que es conserven, en la Catedral de València es representa la versió valenciana, segons la consueta de 1527, que està influenciada per la tradició toledana i mallorquina. «El cant de la Sibil·la» va ser declarat en 2010 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i es tracta d’una de les representacions més significatives entorn del naixement de Crist que es coneixen, implantada per Jaume I d'Aragó després de la conquesta de València. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la Sibil·la Eritrea era l'encarregada d'anunciar el dia del Judici Final i l'arribada de Jesucrist al món. Encara que la Sibil·la és la figura per excel·lència de l'oracle grec, el cristianisme es va apropiar d'ella per a atemorir a la població amb els seus presagis sobre l'Apocalipsi.

Un cant convertit en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2010

Des del 16 de novembre de 2010, esta representació està inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Este cant es va introduir en tota Europa durant l’Edat Mitjana i va arrelar en Mallorca amb la conquesta cristiana de 1229.

La seua característica fonamental és la conservació dels seus valors originals. Malgrat que l’escenificació i la música han sofert lleugers canvis al llarg del temps, manté les seues característiques originals de l’època medieval.

El vestuari del cantant sol estar format per una túnica blanca o de color amb brodats en el coll i les vores, així com una capa. La roba es complementa amb un tocat del mateix color de la túnica.

El cant el poden entonar un noi o una noia, a qui acompanyen almenys dos acòlits (nens o nenes). Durant el cant van recorrent l’església en processó fins a arribar al cor.