El Nadal de Sor Isabel (i 3)

Ara ja cal acabar el relat de Nadal. Perquè els reis d'Orient ja han passat. I han portat regals i casques. Isabel de Villena també va presenciar aquella escena que igualment recrea el betlem, per seguir la profecia d'Isaïes, quan diu que «no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo Fill vostre, ans seran reis excel·lents acompanyats e molt abillats». 

La qüestió és que per la vinguda d'aquells tres monarques, en passar per Jerusalem, la seua conversa amb Herodes provocà la massacre dels innocents -cosa que no sembla afectar massa a l'abadessa. De fet, fa recaure les culpes de la matança sobre les jueus -i deixa anar alguns comentaris contra la religió hebraica-, i usant una «molt simulada e hipocrital malícia» comenta als monarques visitants que vol anar amb ella adorar aquell nou rei que sembla que ha nascut -cosa que per sort, no passà. I «los reis sants, haguda resposta d’Herodes, despedits d'ell ab gran plaer, partiren cuitadament, desitjosos de trobar lo Senyor que cercaven.» No només això, sinó que «eixint de Jerusalem veren l’estela que els havia guiat per tot lo camí, la qual havien perduda venint en la dita ciutat, e, recomplits de goig inestimable, seguiren-la, la qual los portà al propri lloc on era lo Senyor ab l’excel·lent mare sua». 

Arribaren a la «casa o porxet», on habitava la sagrada família, i els reis, després de convertir-se i plorar amb «abundoses llàgrimes», van ser convidats a seure: «en un banquet pobrellet que estava en aquell lloc, davant sa senyoria, sens catifa ne bancal, car en la posada de sa mercé res d’empal·liament no hi havia, ans pobretat extrema e fretura gran». Ells, però, preferien estar de genolls, fins que finalment acceptaren. L’escena s’allarga amb detalls espirituals i finalment els monarques adoren el Jesuset i li ofereixen or, encens i mirra. I sor Villena diu : «¡Oh, oferta gloriosa! ¡I quants misteris són amagats en ella!» I ho remata, dient: «Bé mostraren aquests reis ésser catòlics...»

Els reis d'Orient, avisats per l'àngel, ja sabeu que no tornaren per Jerusalem, per temor al rei Herodes. I no era per a menys! Però Isabel de Villena ja no ens conta res més de les seus vides, encara que ens deixa tranquils, quan diu que «tornaren en ses regnes». Sense saber que cada any haurien de repetir el viatge i portar regals a tothom -si ens hem portat bé.

En fi: i ja ha passat el Nadal i les festes, i ara toca tornar a la normalitat.

Suscríbete para seguir leyendo