La torre inclinada de Pisa

S’ajunten en el càlid gener unes universals i preocupants notícies i qüestions contra la joventut, submergida o sotmesa a tecnologies confoses amb la intel·ligència humana, passant-li quasi tot ja fa temps —tot: la informació, la diversió, la imatge personal, la comunicació física i mental, l’economia, l’amistat, les idees polítiques, els gustos sobre música o vestuari, l’elaboració de plats o de bombes— per les pantalletes. 

I anem a l’educació pública, compartida, universal —no n’hi ha d’altra. I passem per alt també el principal problema: l’educació feroçment bombardejada i disparada per les armes i la fam, a Palestina, Ucraïna, el centre de l’Àfrica, i algunes escoles dels Estats Units i imitadores per tots els continents. I acarem els resultats de l’informe PISA, amb l’acrònim semblant al de la bella ciutat d’Itàlia, pertanyent a un Programa de l’OCDE, organisme al qual pareix que pot anar-hi com a Ambaixador hispànic un valencià, Ximo Puig, ex president de la Generalitat que tant va fer per l’educació pública de manera col·laborativa.

Segons aquell informe, referit als temps de la COVID, les adolescents (més que els adolescents) de les Espanyes han resistit millor que les de la majoria de països, i sobretot molt millor que la mitjana de la Unió Europea. I per cert, la nova competència que s’analitzarà per a l’edició del 2024, serà el «pensament creatiu»: alerta. 

Però hi afloren en els resultats unes altres qüestions fonamentals per a la joventut: el problema del despoblament i les oportunitats de la immigració. I en general, han baixat en matemàtiques i comprensió lectora. Vaja, que llegir i expressar-se és un dels factors en què ens juguem el futur les comunitats d’Europa, per exemple i especialment, la valenciana, encara que hi ha pujat lleugerament la lectura. Precisament: la torre de Pisa també és empesa per l’aversió a la cultura i a la llengua, d’alguns nous governants d’on siga. O valencians: en ells el sistema educatiu valencià plurilingüe va invertir tot per a aprendre a llegir i a comunicar-se, i no poden simular o admetre que no saben fer la o amb un canut.

La joventut protagonista, formant-se per a anar més lluny que nosaltres en la humanitat i la convivència humanes, pareix actualment acusada i amorrada a les pantalletes de la pressa, la violència i el mimetisme polític o individual —ah, i del porno. Fals: la integració i les accions d’eixa adolescència són l’autèntic suport definitiu de la torre de Pisa, de cada poble, de cada ciutat i del món.