Sense músics no hi ha muixeranga

Sense músics no hi ha muixeranga. Aquesta és una expressió que habitualment podem sentir-la a dins les colles muixerangueres i, tot i que ningú no s’atreviria a qüestionar-la, tampoc no pot ocultar una certa realitat: la de la manca d’una major reflexió i anàlisi sobre el paper real que la música en general, i les i els músics en particular hi tenen en la tradició muixeranguera.

El paper de la dolçaina i el tabal en la festa en general, però especialment dins la construcció de torres humanes, és justament l’objecte de reflexió que estan duent a terme Pere Ballester, Yolanda Iniesta, Esperanza Suárez i Pau Francés, membres de la colla de músics de la Jove Muixeranga de València. L’anàlisi i treball que tots quatre estan fent els ha conduit a anar configurant una proposta del repertori musical per a la seua colla en base a l’existència de diferents moments i rituals que la muixeranga de la que formen part desenvolupa en cada actuació.

La seua proposta parteix, com explica Ballester, del rol que històricament tenien els músics en la festa i que, com assenyala, era doble: en primer lloc el d’anunciar a la societat que anava a produir-se l’element festiu i en segon terme indicar a la muixeranga per on havia d’anar i en quin espai havia d’alçar-se la figura. Ara, però, la intenció d’aquests músics, és anar un pas més enllà i aconseguir, també, que la melodia tinga un paper funcional i indique a la pinya, com va desenvolupant-se la figura, un fet d’especial rellevància tenint en compte que les persones que hi formen part normalment no la poden veure, ja que per motius de seguretat han de tenir els caps acotxats.

En aquest sentit, la seua idea no aniria tan desencaminada pel que fa a la tradició com han pogut comprovar gràcies a l’ajuda de Xavier Richart, investigador i professor de dolçaina del Conservatori Municipal de música de València José Iturbi, qui els va facilitar àudios de la dècada dels anys seixanta, i en els quals es pot acreditar com la melodia es tocava en parts diferenciades en funció del ritme i fases de la construcció de la figura.

Un ritual amb més que figures

Un altre dels fets que també cal tenir present és que el de la muixeranga és un ritual que va més enllà de la mateixa construcció de figures en sí, que integra moments de gran significat i que aquests tradicionalment no compten amb melodies pròpies, el que els músics de la Jove estan subsanant amb la incoporació de tocates provinents del repertori tradicional de la cultura festiva i que van més enllà dels propis de les torres humanes, amb exemples com el de l’enfaixada, un dels moments rituals que generen més expectació i que des de la tardor passada acompanyen amb la tonada Les Carreres, una música del compositor alcoià Bene Ripoll que es tocava abans de les curses populars; el del ball identificatiu de la pròpia colla, creat de nou; o la polca que tanca les actuacions dels taronges.

Precisament el de la pòlca és un element alié a la tradició muixeranguera, però que la Jove va assumir com un signe d’identitat propi i que després es va estendre a altres colles però adaptant-les lliurement als seus propis rituals.

Un dels problemes que ha existit a l’hora d’introduir innovacions i canvis en les colles de dolçaina i tabal, apunta Ballester, ha estat el d’una certa estandarització. Quan les colles de músics les integraven una única dolçaina i un únic tabal, aquests comptaven amb més llibertat per introduir canvis, però quan començaren a muntar-se les colles va ser necessari uniformitzar la manera de tocar i tenir ben clar quin era el repertori, perquè totes les persones integrants pogueren fer-ho bé i alhora.

D’entre les conclusions del treball posat en marxa pels músics de la Jove podem ressaltar com d’important és que les idees i reflexions que van sorgint a partir de la pràctica dels i les músiques es pose en valor i es puga traslladar a la resta de les seues colles entenent la millora que comporta per a la pràctica muixeranguera i la festa en general, ja que genera un retorn que enriqueix molt la nostra tradició cultural.