Més literatura vuitcentista

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de traure a la llum el volum titulat Escrits valencians, on es recull la totalitat de l’obra coneguda i en valencià d'un autor ben poc recordat: Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892), un dels escriptors més destacats de la Renaixença valenciana i, alhora, més oblidat. El treball ha estat elaborat per Rafael Roca, professor de la Universitat de València, i ve a sumar-se a la biografia que, amb el títol Memòria d’un poeta de la Renaixença, en 2019 dedicà al mateix autor el periodista Jaime Millàs Covas, i que fou coeditada per Sargantana i la IAM-CVEI.

Escrits valencians és un volumet amb una cinquantena de poemes i textos en prosa que mai no s'havien publicat de manera conjunta, ja que alguns són inèdits i la majoria varen veure la llum en vida de l’autor de manera dispersa. Això fa que el treball de Roca siga una aportació ben sòlida per conéixer la poesia del nostre vuit-cents i no només això, sinó que l'estudi que l'encapçala presenta un acostament històric i crític al lletraferit que, entre d’altres coses, arribà a ser president de Lo Rat Penat, corresponsal de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals catalans.

Entre les composicions líriques publicades ara, figuren les que donaren un major renom a Ferrer i Bigné, com ara «Tirant a la joia», «Les tres germanes» i «La creuada dels poetes». Mentre que el gruix de la prosa està constituït per les semblances biogràfiques que dedicà als escriptors valencians Tomàs Villarroya, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez; i també, un article en què donava notícia del testament d’Ausiàs March, a més del discurs que pronuncià en 1881, com a president de Lo Rat Penat.

Poeta, erudit i periodista, Rafael Ferrer i Bigné jugà un paper determinant en la conformació del moviment cultural, lingüístic i literari que protagonitzà la segona meitat del segle XIX, i que mirava de fomentar i prestigiar l’ús culte de la llengua dels valencians, per recuparar la cultura pròpia.

Participà en els Jocs Florals de Barcelona de 1868, i pertanyia al nucli d’escriptors que en 1878 fundà la societat cultural Lo Rat Penat. Va deixar quasi enllestida una història de la literatura -El Parnàs valencià-, de la qual només va publicar, el 1873, el seu Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV, una aportació primerenca i ben interessant.