Emili Chaqués: “El teatre ajuda a exterioritzar, crear debat i esperit crític a les aules”

L'expansió dels codis teatrals i la seua aplicació més enllà dels escenaris, està obrint la porta a noves dinàmiques en camps com ara l'educació. Emili Chaqués, actor, dramaturg i docent, reflexiona sobre el canvi de paradigma que pot generar aquesta disciplina en les aules i anima als mestres a perdre la por a la introducció de tècniques teatrals al seu article 'La revolució del teatre en l'educació', publicat a la revista FULL de Lectura 03. Amb ell s'ha entrevistat el Va de Llibres! de la Fundació FULL per a radiografiar l'estat de l'educació i les aportacions positives que pot aportar-li el teatre.

S'està allunyant la realitat i llenguatge dels adolescents de les fórmules d'ensenyança actuals?

Crec que s'ha de trobar un terme mitjà. Trobem constantment a l'aula a molts companys que dient que "açò abans no passava", "hi havia disciplina"... i em recorda a la pel·lícula de 'Midnight in Paris', de Woody Allen. Pensem que l'època daurada era el passat, però és aquest moment, el temps és ara i ens hem d'adaptar. Actualment, els alumnes manegen molt les xarxes socials, parlem de la 'Generació TikTok', que, quan alguna cosa no l'interessa, fa scroll. Hem de trobar un equilibri sense arribar a ser Buenafuente en cada classe, però, com deia Juan Bosco: “entra con la suya para salirte con la tuya”. És molt important canviar la manera de fer les coses, innovar, veure i trobar les maneres. El llenguatge evoluciona constantment, l'educació també ha de fer-ho.

Quin paper pot jugar el teatre o les seues tècniques, eixe "atajo pedagógico" que deia Lorca, en aquesta situació?

En la meua manera d'entendre la pedagogia, ho és tot. Impliques literatura, clàssics, debats, oralitat, escriptura, ficció... i ajuda a reproduir eixa imatge que acostumem a veure a TikTok, eixe moviment. Si impliques a l'alumne en el seu aprenentatge, fas que llisca, que s'alce, que tinga moviment, que interprete... desperta l’interés, a més el teatre també ajuda a exterioritzar, crear debat i esperit crític.

Comentes a l'article que has pogut emprar tècniques a l'aula com ara el storytelling. En què consisteix i quina resposta has obtingut?

El storytelling és contar una ficció que entretinga i a més servisca per a explicar continguts. He rebut molt de feedback i interés. Vaig tindre un primer d'ESO complicat que em va agafar molt novell. No s'entretenien en res, però, un dia, vaig apuntar la paraula "exorcista" en la pissarra, i em vaig adonar que el terror, i allò que no es pot explicar, els interessava. Ací vaig veure que tenia un filó molt gran per a ensenyar valencià. Jo contava les històries en valencià i ells, en voler contar-la a casa, ho feien també en aquesta llengua i això els feia practicar l'oralitat. Això els enganxava i intercalant aquestes històries amb el treball d'activitats, vaig trobar una manera de connectar amb ells.