De viatge

Immaculada Cerdà

Immaculada Cerdà

Som polls corredors. Se’ns ompli la boca dient que vivim en la millor terra del món; però, en disposar de tres festius seguits, fem la maleta i escampem el poll. Amb tot, trobar-te un veí quan estàs de viatge és motiu d’alegria i ens contem i recomanem espais i activitats amb una confiança que pels carrers del nostre poble no tenim.

Sentir parlar en valencià ens atorga una complicitat immediata. Em mossegue la llengua per no preguntar d’on són i pare l’orella per descobrir algun tret lingüístic que em puga satisfer la curiositat.

Dimarts passat, a Elx, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua presentava una enquesta sobre ús, coneixement i actituds lingüístiques al Baix Vinalopó. La situació de la llengua a Elx, Crevillent i Santa Pola està ben lluny de ser la ideal. De fet, es constata un coneixement insuficient del valencià que es traduïx en un ús escarit. Si bé quasi el 50 per cent de la població és capaç de parlar-lo bé o perfeccionament no ho fan perquè no troben espais còmodes on fer-ho o, el que és més trist, no veuen la necessitat de fer servir el valencià. L’actitud, un factor clau i que poques vegades es pregunta, és, malgrat tot, molt favorable. Un 80 per cent es mostra favorable al valencià o no en contra.

Per esperada, la notícia no deixa de trasbalsar sobretot per la dada que de veritat fa tremolar el manteniment d’una llengua: el trencament de la transmissió familiar. En quin moment pares valencianoparlants creuen que la seua llengua i la dels seus avantpassats no és una bona herència? En quin moment renunciem a un valor que ens fa únics en el món?

La situació és complicada i les solucions han de ser valentes i diverses: incrementar el nivell de coneixement, crear espais d’ús de la llengua i difondre discursos favorables al valencià.

La llengua és el senyal que més ens definix com a poble. Amb la llengua creem un imaginari col·lectiu; ens expliquem qui som per qui fórem i ideem el nostre futur. Les llengües creen les societats i la nostra identitat s’escriu i es parla en valencià. No l’amaguem.

Quants valencians m’hauré creuat en altres terres i no ho he sabut perquè no parlaven en la nostra llengua?