Cinc llibres valencians que podrien transformar-se en una ruta literària

Un viatge serveix per a fomentar la lectura d’una manera alternativa i dinàmica, sinó també per a expandir llibres 

David Silvestre

Les rutes literàries s’han presentat com una atractiva via, no només per a fomentar la lectura d’una manera alternativa i dinàmica, sinó també per a expandir llibres i redescobrir-los des d’altres perspectives. Títols com ara Llibres de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, El dia de demà, de Teresa Broseta, o La sega, de Martí Domínguez, ja tenen les seues rutes a la ciutat de València, els Jardins de Velluters i Vistabella del Maestrat, respectivament. Però, quins altres llibres podrien colar-se en el plànol físic? Ací vos en deixem quatre que, tal vegada, en un temps, podreu passejar.

Pavana per a un infant difunt. Vicent Enric Belda

Guanyadora del Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa en Valencià 2022, la novel·la Pavana per a un infant difunt, presenta a Eduard Ferragut, un rendista acomodat de la ciutat de València de principi del segle XX. Aficionat a la fotografia, Ferragut col·labora com a cronista en mitjans de comunicació quan un xiquet apareix mort a la vora d’una séquia. La investigació d’aquest fet iniciarà un recorregut pels noctàmbuls carrers de la capital del Túria i alguns recòndits racons de l’horta.

L’holandés. Elisa Ferrer

Pròxima parada, Benidorm, però la Benidorm dels anys vuitanta, on un home amb una ambició desmesurada, sense ser C. Tangana, va traçar un desficaciat pla delictiu per a vendre l’últim solar disponible en primera línia de mar. Conegut a la premsa com ‘El Rey de los Bajos Fondos’, aquest personatge real, portat a la literatura per Elisa Ferrer, valdria per a justificar l’inici d’una ruta literària que travessara una Benidorm alternativa. Ací deixem la proposta!

Arcén. Borja Navarro

El voral és eixe espai de seguretat al marge de les carreteres en el qual «tot el que ocorre és sempre una tragèdia», tal com va declarar en una entrevista Borja Navarro, autor d’aquest ventall relats que vertebra la CV-500. Aquesta obra convida a circular per la carretera secundària valenciana, protagonista d’esdeveniments com ara la Ruta del Bakalao, des de la mateixa òptica poètica des de la qual està escrita. Una proposta de ruta literària seria un èxit assegurat.

L’esperit del Cabanyal. Teresa Sanchis

Com indica el seu títol, aquest llibre de Teresa Sanchis dirigit als lectors i lectors d’entre 10 i 12 anys, es desenvolupa al valencià barri mariner del Cabanyal, on un grup d’especuladors pretenen destruir més de 6.000 habitatges, entre ells, el de l’avi de Guillem. De la mà d’aquest nen, i amb l’ajuda d’un esperit, començarà el viatge per l’època de Sorolla i Blasco Ibáñez. Quina millor manera de presentar els racons del Cabanyal als més menuts?

Estiu a l’Albufera. Albert Hernández i Xulvi

Acabem amb una proposta de ruta més per a xiquets i xiquetes. L’Albufera és una joia natural valenciana, com també ho són la seua fauna i costums. Aprofitant les vacances d’estiu, no seria un mal pla sumar-se a Quiquet i Ivan, protagonistes del títol, per a conéixer aquest ecosistema únic a través de les històries del iaio ‘Tenqueta’.

Qüestionari editorial

Últim llibre que has editat:

‘L’essència de l’arbre’ de Maria Carme Arnau i Orts

Podries donar una pista sobre el llibre que estàs editant ara mateix?

Treballe en dos llibres, dos traduccions, un sobre feminisme i altre el diari d’un habitat del gueto de Varsòvia.

Una autora o autor al qual t’hauria agradat editar:

Molts, però a Rafael Chirbes m’hauria encantat.

Llibre del qual estàs orgullós/a d’haver editat:

Balandra publica poc i de tots em senc orgullosa però si cal, per motius professionals i personals, Les petjades del temps. Memòries de Rosa Serrano

Quin gènere treballes?

Narrativa i assaig.

Defineix la teua editorial en una frase:

En una paraula que per a mi té un significat especial: (un) somni

Quants títols publiques a l’any/has publicat en total?

Balandra té ara 19 títols

L’edició per a Balandra Edicions és? 

Passió, exigència, treball i compromís.

Flush. Biografia d'un gos

La biografia de Flush, gos de l’escriptora Elizabeth Browning, transcorre a meitat segle XIX, quan l’Imperi Britànic era l’estat més opulent. També el més odiat. Però eixa enveja, havia dit Lord Palmerston, formava part del paquet. Considerada com una de les novel·les més divertides de l’autora, a més de ser-ne la més venuda, Flush narra la història del cocker spaniel d’aquella poeta anglesa. Fet i fet, es tracta d’una paròdia del gènere biogràfic, una temptativa de caricaturitzar la hipocresia que el seu amic Lytton Strachey havia plasmat als Eminent Victorians.Ací la perspectiva s’inverteix i les escenes es despleguen a través d’un gos antopomorfitzat que observa els vaivens d’aquella societat. La dislocació, la subversió de valors, recorden aquell poema de Ferrater, A l’inrevés, on després d’enllaçar una ràfega d’imatges, “l’agut salt del llebre que fa l’aroma / dels lilàs a l’abril, la paciència / de l’aranya que escriu la seua fam”, acaba: “Diré el que em fuig. No diré res de mi”.A través de l’olfacte, l’humor i un seguit d’imatges deliberadament poètiques, les observacions de Flush són un retrat de la societat britànica: els cans no són iguals. Es barregen indiscretament llebrers de terratinent i gossos de taberna. I en la societat canina, escriu Woolf, també circula la morbositat dels rumors: “Era de domini públic que el gos de la senyora Carlyle, Neró, havia saltat des de la finestra de la planta superior amb la intenció de suïcidar-se. Havia estat incapaç de suportar la tensió de la vida a Cheyne Row, es deia”. Administrat amb dosis generoses de lirisme, irònic i ocurrent, el llibre ens evoca un món insòlit on dominen les olors.