El cor de les Falles al taller dels Moya

Enmig d’un fred polígon, dins d’una xicoteta nau, s’obri la porta cap al cor de les Falles. El lloc on comença tot. Un lloc que amaga personatges fantàstics, animals salvatges o famosos monuments, en els quals regnen els colors, la lluentor, les formes, els volums. Un espai en el qual el talent, el treball en equip i la il·lusió formen la combinació perfecta. El taller dels germans Moya, situat a Aldaia, és l’«espurna» del sector de l’artista faller. El seu ofici, encara que moltes vegades infravalorat, és l’essència de les Falles. Tota la festa es desenvolupa entorn d’aquest. La plantà, el ninot indultat, la cremà. Una comissió sense el seu monument no és res. I això bé ho saben Rubén i Miguel Ángel.

«A un amic el va deixar sense falla un artista. Nosaltres el vam ajudar a plantar alguna cosa amb el poc que tenia. Quan va passar març, ens va contactar i ens va preguntar si ens animàvem a fer la falla infantil de l’any següent. Al cap de mes i mig, ens va tornar a telefonar per a la gran. ‘Hi hauria possibilitat?’, ens va dir. Li vam contestar que sí. Així vam començar aquest camí», comparteix Rubén Moya. Això va ser en 2018, i des de llavors no han parat de treballar. Malgrat les dificultats. «Quan vam començar la situació era complicada. És un sector difícil. Hi ha faena per a tots, però les places importants estan molt justes», reconeix. La covid, a més, ha castigat especialment els artistes fallers. Primer, amb la cancel·lació de les festes en 2020 i, després, amb les restriccions en les següents, la qual cosa ha provocat que el pressupost per a les falles s’ajuste encara més.

«Les comissions que teníem contractades en aquell moment ens van donar molt de suport. Van estar amb nosaltres. Econòmicament, ens van ajudar amb ampliacions i altres treballs. Hem pogut aguantar gràcies a aquestes comissions. I crec que nosaltres els hem respost també amb el nostre treball», diu Rubén. Però no tots els artistes han pogut sobreviure. 

El futur es planta en femení

La guerra a Ucraïna ha causat una inflació que, sumada a la crisi per la pandèmia, ha tancat molts tallers. «Els preus de 2019 no tenen res a veure amb els d’ara. Són quasi el doble. Si una comissió vol mantindre el mateix nivell de falla que altres anys, o augmenta el pressupost o no ho podrà fer. Si no s’hi posa solució, ens quedarem sense artistes fallers», reivindica Miguel Ángel Moya. No obstant això, se senten «una mica abandonats». «Som un sector que ha de ser més cuidat a València, que s’ha de fomentar més», afirma Rubén. Els germans Moya, de fet, han hagut «d’obrir una mica el ventall» i anar més enllà de les falles, creant també decorats i escenografies. 

«Som una família»

No hi ha projecte en el qual no posen el millor de si mateixos. El tracte amb les comissions falleres és molt personal, quasi d’amistat, i les seues figures llueixen un gran acabat, modelatge i pintat. Però, sobretot, es caracteritzen per tindre «un dels millors equips de València», defensa Miguel Ángel. 

«Ens hem envoltat de bones persones, gent sana, treballadora i amb la mateixa il·lusió que nosaltres. Això és molt important. Som com una família», hi afig el seu germà. En aquests moments en són quatre al taller, encara que han arribat a ser-ne sis. «Tenim plena confiança en l’equip que tenim», apunta Miguel Ángel. 

Amb això, el resultat no podia ser un altre: unes falles amb «espurna». «Ens agrada que les figures tinguen espurna, que quan arribes penses ‘quin color té’. És molt important que la falla et diga alguna cosa quan la veus. Si en la primera impressió no crida l’atenció, passa desapercebuda. Ens agrada utilitzar colors molt cridaners. És el més bonic que tenen les falles», assenyala Miguel Ángel. 

Un sector infravalorat

Compartir cognom no sempre comporta compartir gustos. Rubén es decanta pels grans volums. «El procés de plantar una falla gran és el que més m’agrada i és un dels meus dies favorits de l’any. Estic desitjant que arribe, i que el temps el respecte», destaca. Miguel Ángel prefereix la falla infantil. «Requereixen molta cura perquè tot és més sensible, delicat, es tracta d’un procés molt fi», indica.

El problema, matisen, és que hi ha un gran desconeixement sobre la creació d’un monument faller. Disseny, modelatge, esqueletatge, empaperat, gotejat, escata, pintura, acabat. Tot un llarg procés que requereix temps i esforç. «Ens han demanat encàrrecs, els diem el preu i ens contesten que és una barbaritat. Fem un treball personalitzat, a mà, que suposa moltes hores. Un ninot de 30 centímetres et pot costar pràcticament una setmana. Però molts pensen que deixes la figura a la nit i al matí següent està feta», sosté Rubén. 

Els projectes d’aquest 2023 són els que més il·lusió han despertat en aquests dos artistes des que va començar la seua marxa en el sector. La Falla Campament de Paterna, la Falla Les Barraques de Catarroja i la Falla Miguel Hernández d’Alaquàs, de la qual Rubén i Miguel Ángel són fallers, s’han posat en mans dels germans Moya. Una decisió que també va prendre l’Ajuntament d’Alaquàs, que els va triar per a la restauració de la Carxofa.  

«Volem donar gràcies a les comissions falleres que estan telefonant ja per a interessar-se per nosaltres. La bona faena dona resultats, però fins al març no podem comprometre’ns amb res perquè mai se sap quan saltarà la sorpresa. Nosaltres tenim la il·lusió que enguany siga l’any del salt a una plaça important», conclou Rubén.

Suscríbete para seguir leyendo