Una escoleta a Torrent

Alumnes de l’escola de tall i confecció de María Navarro Puig, al centre, a principis de la dècada del 1950

Alumnes de l’escola de tall i confecció de María Navarro Puig, al centre, a principis de la dècada del 1950 / FAMÍLIA DAUDEN-CABALLER.

Baltasar Silla

Les persones que exerceixen com a mestres en l’etapa d’infantil, poden marcar l’educació dels infants des de ben menuts, ja que d’alguna manera la seua estimulació intel·lectual i les experiències viscudes en l’aula, formaran part del bagatge de l’alumne per a sempre.

Aquest és el cas de María Navarro Puig (Torrent, 1914-1986) que va regentar una escoleta, a una casa que hi havia a l’altura de l’actual carrer Pare Méndez 44, que va estar en funcionament al voltant dels anys vuitanta del segle passat. En aquell temps a l’educació infantil, almenys a Torrent, no era comú escolaritzar a les xiquetes i xiquets de tres anys als col·legis. És per això, que per a les famílies en què els dos progenitors treballaven, aquest tipus de centres eren de gran ajuda per a poder conciliar. De fet, molts infants del veïnat anaven allí, a estar baix l’atenció de María, les mares dels quals la recorden com una persona afectuosa i amb certa cultura.

L’origen d’aquesta escoleta es troba al voltant del 1950, quan alguns anys després de casar-se María i nàixer la seua filla a Villena, va retornar sola amb aquesta a casa dels seus pares, Vicente Navarro González, fuster, i de Carmen Puig García (Torrent, 1869-1967). Com consta a l’Arxiu Històric Municipal de Torrent, aquesta última era mestra de pàrvuls jubilada. María Navarro Puig era modista de professió i aleshores va començar a impartir classes de tall i confecció dirigides a xiques joves, com ens recorda una de les seues pupil·les, fins que pels canvis socials va començar a escassejar l’alumnat per a aquest fi. Per això, per a poder subsistir, cap al final de la seua vida va passar a dedicar-se a cuidar pàrvuls a una aula que va establir a l’andana de sa casa al carrer de Pare Méndez, en una sala diàfana amb taules i una gran finestra al fons, fins que va caure malalta i va faltar.

Cinquanta-dos anys de servei

En l’última dedicació laboral de María va ser determinant que sa mare haguera sigut mestra. De fet, gràcies a les signatures que arreplega Wilson Ferrús Peris al llibre “Mestres i escoles a l’Horta Sud, 1936-1939” (2015), hem pogut localitzar més fàcilment diversos expedients a arxius valencians sobre els estudis i trajectòria professional de Carmen. D’aquesta manera sabem que va ser mestra auxiliar de l’Escola pública de pàrvuls de Torrent des del 1885 fins al 1936 per nomenament del director del centre, Vicente Puig Ferreres, que també era son pare. Per circumstàncies de la Guerra Civil, el 1936, Puig García va ser traslladada de manera forçosa a Silla, per la qual cosa va acabar demanant la jubilació, de forma voluntària, retirant-se l’any següent amb seixanta-vuit anys i cinquanta-dos anys de servei. A més a més, en la seua primera etapa laboral a Torrent, entre 1886 i 1894, Carmen els havia compaginat amb l’estudi, de forma lliure, de la carrera de mestra de primera ensenyança elemental a l’Escola Normal de Mestres de València, encara que no va arribar a exercir com a tal.

D’aquesta manera hem recordat la vida d’algunes de les dones que formen part de la història de l’ensenyament dels darrers segles a la comarca, les quals van contribuir a la nostra formació.