Dos retaules, dos autors!

A l’Església de l’Assumpció d’Alaquàs, a més del de l’Altar Major, hi ha dos retaules que, tot i que han sigut objecte de diverses restauracions, tant per les malifetes comeses en la guerra civil, com pels anys transcorreguts, encara desperten l’interés i admiració de molta gent. Encara que, tal vegada continuen sent desconeguts pels seus veïns. Ens referim al retaule de Sant Josep; i al de Sant Hipòlit, ara sota la invocació del Cor de Jesús. De tots dos, en sabem coses, i d’elles se n’ha parlat en Quaderns d’Investigació d’Alaquàs en els volums de 1981; 1993; 1994 i 1998. Estan de lliure accés en la xarxa d’Internet. En ells trobaran descripcions i estudis iconogràfics, i, en un, la reposició d’imatges i restauració de retaules destruïts en la guerra.

En el cas del de Sant Josep, com el de l’altar major, les pintures s’atribuïxen a Cristóbal Llorens, deixeble de Joan de Joanes -qui, per cert, era fill d’Isabel Navarro, natural d’Alaquàs segons Lluís Tramoyeres Blasco-; i ho fan perquè així ho diu el frare Agustín Arques Jover en la seua obra "Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de instrumentos antiguos authenticos", que fou publicada en 1982 per la "Caja de Ahorros de Alicante y Murcia" a la qual tots els autors es referixen.

En ella, efectivament, el frare de l’Orde de la Mercé, inclou uns fragments de documents dels contractes fets entre Cristóbal Llorens i el poble d’Alaquàs, per a fer el retaule major, (1597-1600), i el de Sant Josep (1612). Malauradament, al contrari que en altres documents, on sí que indica totes les dades; en el cas dels d’Alaquàs no inclou més que les dates; respecte dels capítols del retaule major, sols l’any; en la resta, dia mes i any, però, obviant la font; és a dir, el notari que els va elevar a escriptura pública. Així resulta prou complicat poder tindre’ls en la seua integritat i comprovar les variacions que al llarg dels anys s’han pogut produir respecte dels originals.

Autoria

Tot i això, hem esbrinat entre els notaris que treballaven en Alaquàs en eixa època, però hem de confessar-los que ha sigut inútil. Però, la tasca de recerca feta en l’Arxiu de protocols del Col·legi Seminari de Corpus Christi no ha resultat debades, ja que sí que hem trobat el fuster del retaule de Sant Josep, a la vegada que podem confirmar documentalment l’autoria de les pintures del de Sant Hipòlit.

En el primer cas el document ens indica que es tracta de Joan Vicent Navarro, un mestre fuster de València que el dotze de juliol de l’any 1609, signava l’àpoca pel pagament "per la fusta; mans y demes coses per a fer y fabricar, y per fer y fabricar de fusta, retabulum, sive lo retaule, e altar Sancti Josephi, apossitum in ecclesia parrochiali dicte ville de Alaquas, y per asentar aquell en dita yglesia".

El preu, setanta lliures; els que posaven els cacaus eren quatre caps de família del poble: dos llauradors i dos ollers; Nadal Tàrrega, quaranta; Bartomeu Ferrando, vint; Joan Peiró, i Joan Soriano, deu entre els dos. Uns mesos després els moriscos d’Alaquàs deixaven el seu poble per sempre. Poc s’imaginava el futur que li esperava a la morisca Joana Paxarico de Maçot, quan el dos d’agost d’aquell mateix any, arrendava sis fanecades de terra al flequer Josep Catalunya, per a pagar-li el pa que li devia.

Aquest fet, sens dubte, va retardar l’encàrrec a Cristóbal Llorens per a daurar-lo i pintar les taules, ja que el primer pagament a compte del contracte, segons Arques Jover, es va fer el quinze de juliol de 1612. El retaule de Sant Hipòlit ha estat atribuït a Ribalta pels especialistes des de fa molt de temps. Ara ho podem confirmar documentalment.

Encàrrec de la Diputació de Valencia

Per encàrrec de la Diputació de Valencia, el molt recordat professor Fernando Benito Doménech va fer un estudi previ i selecció d’obres per a preparar una gran exposició que va comissariar: "Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo". La Llotja de València; el Museu del Prado, i The Spanish Institute de Nova York, van acollir aquest gran esdeveniment cultural. En el catàleg editat per la Diputació (1987) que glossava l’exposició, analitzava aquest retaule dient que probablement va ser pintat per Ribalta i pel seu gendre, Vicent Castelló.

I ho afirmava referint-se concretament en aquest últim cas, a dues pintures de la predel·la, amb el martiri de les Santes Justa i Rufina. Pintures, que, per cert, formaren part d’aquesta mostra que es va celebrar des de novembre de 1987 a gener de 1988, a València i Madrid, i d’octubre a desembre a Nova York. Cal recordar que van ser restaurades en el Prado per a tal fi.

Tot i això, l’acte notarial que em trobat ens diu que qui cobra és Francesc Ribalta "de pintar y daurar lo retaule de sent Ypolit y Sent Llorens...". El sis de juny de 1617, signava la corresponent àpoca a Gaspar Roser, clavari del gremi d’ollers del poble, els quals van ser els seus promotors. La quantitat: cinquanta lliures, la resta que li devien de les tres-centes lliures del preu total.

Aquesta capella era coneguda com la dels Ollers, per això la presència de les Santes escudelleres, a cada costat de la desapareguda imatge de Sant Hipòlit. Desconeixem si la pintura de la part central de la predel·la, que ara representa a Sant Hipòlit, pogué ser en el seu origen la de Sant Llorenç. Tots dos, com les santes, són patrons de l’ofici d’obra de terra, i als dos es referix el mestre Ribalta en el document. Sota ella està la cripta dels difunts d’aquest ofici; servisca d’exemple aquest testament de 1691: "Yo Esperanza Peyro viuda del quondam Esteve Veta de la present Vila de Alaquas habitatriu... elegeixch sepultura al meu cos en la Iglesia Parrochial de dita Vila de Alaquas, en lo vas de la Capella de Sant Ipolit que es del Gremi de ollers...".

Distint a l'original

Lamentablement, l’aspecte que ara tenen tots dos deu diferir prou dels originals. En el cas del retaule de Sant Josep, va ser molt reconstruït després de la guerra civil, però les pintures són les originals, i en el de Sant Hipòlit, el professor Fernando Benito Domenech ens il·lustra dient que les úniques autèntiques de Ribalta són els quatre evangelistes del guardapols; les de la predel·la ja esmentades, i la de Santa Justa, junt amb el medalló de Sant Vicent Màrtir que té damunt. Les desaparegudes van ser substituïdes per altres fetes per Francisco Calatayud Llobell.

Així doncs, podem manifestar orgullosos que tenim obres de dos grans pintors. De Cristóbal Llorens, el retaule de l’Altar Major i el de Sant Josep; són a més les úniques documentades que queden. De Ribalta, set pintures del retaule de Sant Hipòlit i Sant Llorenç. Dues joies!

Saber més sobre ells no ens consola perquè ens agradaria poder gaudir-los en el seu estat original, però..., què li anem a fer!