La màgia de les Falles en un ‘pam de nas’

Quan un s’adona que el que ha estudiat no és la seua vocació té dues opcions: seguir i ser infeliç tota la vida; o deixar-ho i lluitar per la seua passió. Això últim és el que va fer l’artista faller Francisco Tarazona, de Pam de nas. «Vaig fer Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting, i després el postgrau de Disseny Gràfic. Vaig entrar en una agència i vaig saber que no era el meu. Llavors, em vaig parar a pensar què volia fer. Treballant en l’empresa dels meus pares com a monitor d’autobús, una companya em va descobrir el Cicle Superior d’Artista Faller. Em vaig apuntar en 2016, i ho vaig acabar en 2018», conta el jove.

Des d’eixe mateix any, Tarazona no ha deixat de treballar —a excepció de l’aturada obligada per la pandèmia de coronavirus— en el que més gaudeix: les falles. El seu primer monument va ser per a una comissió de la Pobla de Vallbona, que va fer mentre es formava. Però el gran projecte amb el qual va arrancar la seua carrera va ser en 2019, per a la Hermandad de Veteranos de las Fuerzas Armadas y de la Guardia Civil, després de guanyar el seu concurs.

«L’any següent anava a plantar tres infantils, però va vindre la pandèmia. Va ser una bogeria. No hi havia ajudes, i no sabia què anava a passar amb el meu futur. Vaig arribar a traure’m el carnet d’autobús, i vaig treballar d’això mentre tot tirava endavant», detalla. Encara així, este període d’incertesa no li va frenar i ja en les inusuals Falles celebrades en la tardor de 2021 va plantar dos monuments infantils: A tres aigües per a la comissió Carrera Sant Lluís-Rafael Albiñana de València; i Futur OZ per a Vistabella de Picanya. En 2022 ja va posar en peus sis monuments.

Segell distintiu

Una de les coses més importants que pot aconseguir un artista és que la gent identifique les seues obres. Les falles de Francisco Tarazona són inconfusibles: tots els seus ninots tenen el nas de colors. És el seu segell distintiu. «De xicotet sempre pintava així els dibuixos. Volia que quan les persones veren els meus monuments, es quedaren amb ‘un pam de nas’», comparteix. El seu taller, situat a Picanya, també revela una altra dada important sobre les seues creacions: «En les infantils m’agrada que les figures siguen xiquets i xiquetes. No m’imagine que apareguen persones majors. Estos monuments són per a ells i elles, han de sentir-se protagonistes», defén l’artista faller.

Lluny de tancar portes a la inspiració, Tarazona dona ales a la seua imaginació des dels llibres, les pel·lícules, les sèries, fins i tot d’alguna exposició. Dues de les seues falles, les de Blas Gámez-Ángel Villena (València) i Ángel de l’Alcázar (Torrent), porten el lema d’Afronautas. Un disseny que va despertar la mostra fotogràfica de Cristina de Middel sobre el programa espacial que Zàmbia va tractar d’impulsar en 1964 i l’objectiu del qual era enviar al primer africà a la lluna.

Encara que, reconeix, el seu són les falles infantils, sobretot per la dificultat d’elaborar les grans estant a soles en el taller, enguany prepara el seu tercer monument gran. La comissió de Blas Gámez li ha donat l’oportunitat. «La fallera major és molt amiga i li feia molta il·lusió», indica Tarazona.

Altres il·lusions

A més de les festes josefines, hi ha un altre esdeveniment que desperta la il·lusió de l’artista: la Batalla de Flors de València. «M’encanta fer les carrosses», subratlla. I això es nota. Amb la de 2022, sota el lema La Plorona va guanyar el Premi Extraordinari Baró de Corts; i en 2023, va guanyar el primer premi amb Blau, dedicada a Joaquín Sorolla, en col·laboració amb l’il·lustrador Tríclope.

El seu art també ha travessat les fronteres de la província de València fins a les Fogueres d’Alacant. «L’any passat vaig plantar la primera. Es va quedar sense premi, però la meua comissió estava molt contenta, i jo també. Enguany faig dos, repetim esta mateixa i m’ha caçat una altra nova. Per temps és impossible fer més», explica. De fet, Tarazona esprem al màxim totes les hores del dia per a poder donar forma als seus projectes. Està ell a soles en el taller en la seua majoria, encara que de vegades compta amb l’ajuda de família i amics. «Cal organitzar-se. Este és el meu cinqué any i ara comence a saber fer-ho. Alguna vegada he pensat: «No arribe a Falles» i han hagut de vindre a tirar-me un cable», assenyala.

Tot l’esforç ha tingut recompensa: els monuments de les comissions Blas Gámez i Rafael Albiñana van ser primers premis en 2022. La de 2021 en Rafael Albiñana també va obtindre este guardó. «Enguany en la gran m’han donat el Premi al Millor Ninot de la Secció Sisena B; i en la Quinta Infantil al Millor Ninot d’Ingeni i Gràcia, que faig amb un amic artista faller Santi Muñoz», apunta Tarazona.

Suscríbete para seguir leyendo