Paritat i justícia durant tot l’any

El feminisme és un debat. Una interlocució constant amb múltiples arestes que coincideixen en el temps i que, en el seu diàleg, permeten la complexitat del moviment, la seua maduració, és a dir, la seua capacitat de respondre a les preguntes que constantment canvien en el món. El feminisme no pot ser una cosa estanca.

Per això està bé que existisquen discrepàncies sobre els principals temes que tracta i per això no es limita al 8 de març, quan se celebra el Dia Internacional de la Dona. El feminisme és un debat diari, constant al llarg de l’any.

El 8 de març no és una simple data en el calendari en la qual reclamar els nostres drets i el lloc que ens correspon a les dones en tots els àmbits de la societat. És un dia en què revisar els avanços aconseguits en la igualtat de dones i homes fins al moment present i mirar cap al futur fixant els reptes i obstacles que ens queden per davant, perquè encara queda molt per fer.

El passat 22 de febrer, amb motiu del Dia Internacional per la Igualtat Salarial coneixíem dades molt reveladores quant a la bretxa que existeix entre homes i dones en eixe àmbit, un 18,36%.

Les dones continuen guanyant menys en pràcticament tots els sectors d’activitat, per treballs d’igual valor, pateixen en grau més elevat la precarietat laboral, la temporalitat i la parcialitat, la desocupació…

Desigualtats econòmiques que es mantenen al llarg de totes les seues vides i que tenen un reflex final en les pensions de jubilació, entre d’altres, on la bretxa ascendeix al 32,37 %. Crec que hem de posar tots els nostres esforços en reduir aquestes xifres d’una vegada.

Moltes vegades no s’entén com hui les dones poden cobrar menys que els homes, ja que molts consideren que la igualtat és ja una realitat. Tanmateix, molts no entenen que són les dones les que es veuen perjudicades pels avatars de la vida. És ella la que, sovint, es redueix la jornada quan es té algun fill o filla.

És ella també la que perd dies de treball quan algú cau mal o quan els pares es fan majors i cal cuidar-los. És ella la que assumeix principalment les feines de la casa, debilitant la seua salut per la gran exigència de treball, amb jornades de vint-i-quatre hores al dia. Això també afecta en el seu absentisme laboral.

Tot això repercuteix en el seu sou, així com en la seua pensió. Per no parlar-ne de qui arriba als principals llocs de direcció. Sovint homes. Amb més sou. Dones amb igual o superior vàlua professional queden relegades, perjudicant-se la seua remuneració.

És en eixa discriminació on la mitjana del sou de les dones cau en picat.

No sols tenim reptes pendents en els assumptes econòmics, sinó també en l’àmbit de la salut les dones pateixen desigual accés a serveis de prevenció, tractament i investigació de malalties. I en l’educació, on els biaixos de gènere influeixen en les xiquetes en l’elecció acadèmica dels estudis superiors, amb major prevalença per l’àmbit social i no pel científic-tecnològic amb la consegüent repercussió en la participació professional en sectors clau o la invisibilitat del relat femení en les assignatures que impedeix un coneixement complet d’aquestes, sense referents femenines a les nostres aules.

També patim desigualtats en el desenvolupament professional i en l’accés a llocs de lideratge, allà on es prenen les decisions, tant en l’àmbit privat com en el públic.

Per tots aquests motius, la Diputació de València, a través de l’Àrea d’Igualtat que tinc la sort de dirigir, ha volgut dedicar la campanya del 8 de març d’enguany a reclamar paritat i justícia, a la necessària implementació per via normativa de mesures d’acció positiva, com a instrument fonamental per a continuar avançant en la consecució d’una representació justa de les dones en tots els nivells i estructures de poder, una participació en la presa de decisions que per dret ens correspon a les dones i que, no obstant això, difícilment podem aconseguir sense mesures legals que obliguen les organitzacions a incloure’ns.

Les dones continuen subrepresentades en parlaments, governs i altres espais de poder polític i aquesta desigualtat repercuteix en la capacitat per a influir en el disseny i implementació de polítiques públiques que ens concerneixen a totes i tots. Sabem quines són les causes d’aquesta desigualtat estructural i hem de treballar sobre totes elles.

Per descomptat eixe serà el nostre objectiu durant tota la legislatura des de la delegació d’Igualtat de la Diputació de València. Ens preocupa l’abolició de la prostitució i de totes les formes de violència i explotació de les dones pel fet de ser dones; ens preocupen els ventres de lloguer i la derogació de les lleis d’autodeterminació del gènere; ens preocupa la pornografia i el seu accés a cada vegada edats més primerenques; i ens preocupa el destí dels fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

Tenim una agenda que complir i ho farem de la mà de totes les institucions, dels sindicats i de tot el moviment feminista, treballant de manera conjunta i coordinada per a construir societats lliures de desigualtat i de violència en tots els territoris de les nostres comarques.