La dreta que ensenya els queixals

El passat vint-i-u de setembre escrivia en aquesta mateixa columna un article anomenat “La dreta que somriu” on feia al·lusió al somriure permanent de Mazón per tal d’anar aconseguint fer allò que vol fer de la mà de la ultradreta. Apagar focs amb un somriure sempre és més fàcil que fer-ho amb el seny frunzit.

En aquell cas era amb motiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el primer rife rafe o encontre en què van topar el nou govern valencià i l’entitat encarregada de la redacció lingüística del valencià.

Ara torna a somriure mentre presenten a les Corts cinc proposicions de llei perquè entren en vigor en els pròxims mesos. Anem per parts.

La primera d’elles és l’anomenada “De llibertat educativa” i que vol establir la possibilitat de consulta a les mares i als pares la llengua en què volen que siguen educats els seus fills i filles i d’aquesta manera “Acabar amb la imposició del valencià”. Almenys en teoria i segons les paraules de qui ho va proposar Juanfran Pérez Llorca, la norma busca “que en els territoris castellanoparlants, la incorporació del valencià es durà a terme de manera progressiva, atenent la seua particular situació sociolingüística”. “L'objectiu és no discriminar cap de les dues llengües i, sobretot, que cap persona, parle la llengua que parle, estiga discriminada”. O dit d’altra manera anar eliminant l’obligatorietat d’estudiar el valencià a les escoles i, per tant, la pèrdua progressiva dels avanços que s’han fet per tal de protegir la nostra llengua. Una claríssima concessió a les demandes del partit ultradretà i la seua voluntat d’uniformitat lingüística amb l’espanyol com a única forma de comunicació. Això si, ben condimentat de bones paraules i somriures.

Una altra de les proposicions presentades és l’anomenada “Llei de concòrdia” que busca la derogació de l’actual Llei de memòria democràtica.

En aquesta proposta el síndic del partit ultradretà va dir textualment “el síndic de Vox ha assenyalat: "Somos la primera comunidad autónoma de todo el territorio nacional que ya tiene en marcha una proposición de ley de concórdia, derogando la de memòria històrica, derogant el enfrontamiento, la actualitzación de conflictos que hubieron de sofrir nuesro abuelos,, nuestros padres. Además eliminamos los términos guerracivilistas y hablamos de concórdia. Se mantendrá la reparación de las víctimas, de todas: las de un lado y las del otro. No haremos como los bárbaros que destruyeron todo lo anterior". Estan fent apologia del règim feixista del dictador Franco! Estan buscant l’equidistància entre les víctimes, moltes de les quals encara estan a les voreres de camins i carreteres i els seus victimaris.

Ens ensenyen o no els seus queixals? Açò és una involució en tota regla. I a més parles de bàrbars quan en realitat el que es buscava és reparació i justícia per a les víctimes del règim feixista que ells continuen reivindicant.

Concòrdia és reconèixer tots els actes violents des de mil nou-cents trenta-u? Això és, des del meu parer reivindicació de tots els actes comesos per tots els sanguinaris colpistes que van enderrocar el règim legal de la Segona República i voler equiparar un règim legítimament elegit pel poble amb els que van eixir del terrible cop d'estat. És apologia del feixisme en tota regla!

Afortunadament, el Govern Central està estudiant la legalitat o no d’aquestes propostes per poder ficar fre a tant de desgavell d’una dreta que tot i que somriu ensenya els queixals per poder-los tornar a clavar tant punt li siga possible.

Una dreta que ja no es pot separar de la ultradreta a qui li ha comprat el discurs sencer i el vol dur a terme. Tot i que això ens porte a una clara involució democràtica.