On està el nostre hivern?

L’hivern que estem vivint, amb temperatures mínimes de 5 a 10ºC i màximes de 20 o més, s’assembla més a una primavera que a un hivern; de fet algunes plantes, com les parres, han brotat ara quan no toca, cosa que els llevarà forces i nutrients quan realment hagen de brotar. Probablement cap a finals de gener i durant el mes de febrer vindran un parell de setmanes de fret, però açò tampoc serà l’hivern nostre, l’hivern mediterrani...

I no resulta estrany perquè la passada tardor estiguérem també uns 2’9ºC per damunt de les temperatures mitjanes i l’estiu fou duríssim, amb rècords diaris de calor, nits tropicals, etc. En definitiva, 2022 ha sigut l’any més calorós de la nostra sèrie meteorològica.

Si fora sols eixe any podríem pensar que es tracta simplement d’una oscil·lació puntual molt càlida del clima i que els anys vinents tornaran a ser fresquests i normals. Però no és així, la sèrie meteorològica mostra que les temperatures fluctuen però amb una tendència clarament cap amunt i cada volta fa més calor, de manera que els anys més càlids són sempre els de l’última dècada. El mateix que passa globalment.

La situació resulta més greu encara perquè el calfament va accelerant i estem inclús per damunt dels pitjors escenaris que preveien els científics (entreu a la web d’Aemet i busqueu servicios climáticos, proyecciones climáticas i resultados). Enguany s’esperaven menys de 10 dies de calor extrem durant l’estiu i hem tingut més de 40... De seguir així, en 10 o 20 anys podem arribar a tindre dies de 50ºC durant els estius. Què farem aleshores? (Els aires condicionats no podem ficar-los als camps per a evitar que es cremen les hortalisses i la fruita)

Estem en emergència climàtica, com diuen ja els mateixos científics del clima, alguns dels quals estan realitzant accions de desobediència civil per a despertar la ciutadania. No obstant això, encara que ho patim i ho sabem tots/es, continuem sense reaccionar. Les grans companyies que dominen el món no volen canviar per a no perdre ni un pessic dels seus immensos beneficis, els governs no s’atrevixen quasi ni a parlar del tema per no perdre vots i els pobles no es donen per al·ludits, preferixen amagar el cap i oblidar-se del problema.

Tots/es volem molt als nostres fills/nets, però els estem deixant un món esgotat, contaminat, que accelera cap a la desertificació, un món on viuran cada volta pitjor. Això és voler-los?

I quan reaccionarem, quan ja siga tard? Els últims informes de l’IPCC i el PNUMA, de l’ONU, diuen que tenim sols esta dècada (8 anys ara) per a reduir a la meitat els combustibles fòssils, principals causants del calfament global i de l’augment dels fenòmens climàtics extrems. Però les emissions de CO2 continuen augmentant...

No hi haurà cap miracle tecnològic que ens salve a última hora, la fusió nuclear encara està en fase d’investigació (50 anys ja) i no hi ha prou minerals per a fabricar més de mil milions de vehicles elèctrics, ni tenim prou temps. L’única solució real i viable és començar a decréixer, reduir l’ús (abús) dels combustibles fòssils i també la destrucció la Natura, utilitzar la meitat els autos i consumir productes locals. Ningú ens salvarà, si no ens salvem nosaltres mateixos.

Mireu com estan les coses que l’Agència Internacional de l’Energia, braç tècnic-científic de l’OCDE, organització dels països rics, recomana ja utilitzar els autos en dies alterns, els diumenges sense cotxe, reduir la velocitat màxima a 110 km/h o menys, fomentar el transport col·lectiu, la bicicleta i anar a peu, etc. etc. Això sols perquè s’estan esgotat els jaciments de petroli i gas més grans i barats, imagineu si consideraren també l’emergència climàtica...