L’ermita de Santa Marta

Una de les ermites que a la vall de la Murta van habitar els anacoretes abans de la fundació del monestir de la Murta va ser la denominada de Santa Marta. Després de l’edificació del cenobi, l’antic ermitori va seguir gaudint d’especial predilecció per part dels monjos. 

Marta, deixebla de Crist, va practicar l’hospitalitat i va ser tinguda des d’antic com a patrona de quants es van dedicar a l’acollida. L’hospitalitat va ser practicada des dels primers temps pels jerònims. 

A la capella, senzilla, s’accedia a través d’una portalada treballada, rematada per una espadanya a la que hi havia adosada un xicotet corral i una estança que semblava lloc per a la recreació. Ambdues estaven desprovistes de coberta. 

L’any 1768, sent prior fra Francesc Bonanat, molt devot de la santa, s’edificà una nova ermita que va substituir l’antiga que es trobava en estat lamentable. En eixa ermita es va donar culte a una imatge, de maçoneria, de la santa instal·lada en un retaule fins el mes de juliol de 1834, quan el capítol del monestir acordà el seu trasllat a l’església conventual. 

En el segle XVIII els devots li cantaven uns gojos que es van fer molt populars. L’ermita ha sigut objecte de diferents accions de recuperació i restauració. La de l’any 2007 tingué com a objectiu la consolidació de fragments aïllats de les pintures dels murs.