Norbert Blasco i Gil, mestre i divulgador

El personal del MUMA lamenta la pèrdua de l’estimat Norbert, un alzireny de la Pobla o poblatà d’Alzira, com ell mateix ens va referir en el seu llibre “Alzira ceràmica I. Un passeig pels seus paviments antics”, editat per l’Ajuntament d’Alzira a través del MUMA, el 18 de maig de 2014, commemorant el Dia Internacional dels Museus.

Norbert el mestre, un apassionat de la docència, que te al seu haver moltíssim treballs didàctics, molt d’ells, si no tots, aplicats al patrimoni cultural local, i en col·laboració amb el museu. Pioneres van ser les dos edicions d’“Anem descobrint...”, «Alzira ceràmica i Arquitectura d’Alzira», Editades per Acció Cultural del País Valencià, i és que Norbert era de conviccions fermes, defensor a ultrança de la llengua, de la cultura i de les tradicions, pròpies de la nostra terra. I com hem vist i veurem, a més a més de defensor, era un gran divulgador d’ella. Compromés com el que més en el seu sentir, transmetia a través de les publicacions l’estima pel patrimoni. La Pobla, Alzira, l’escola i la Murta, no necessàriament en este orde, eren els seus espais predilectes, on ell es sentia a gust i centrava l’eix de la seua vida.

Descobriment del Vas Campaniforme d'Alzira

De ben jove ja mostrava les seues inquietuds, va ser un dels membres del conegut Grup dels Tretze que van descobrir en l’any 1965 el Vas Campaniforme d’Alzira en la Cova dels Gats, i soci del Club Amunt, un punt d’encontre de la intel·lectualitat alzirenya. Però sempre ha estat implicat amb els seus dos pobles i amb la Ribera, així va ser un dels fundadors del Col·lectiu de Mestres de la Ribera (CODERI) i, entre altres moviments, també soci fundador de l’Associació Gaspar Dies, per la defensa del Patrimoni.

A Norbert el vaig conèixer en l’estiu de l’any 1977 quan replegàvem restes arqueològics del solar de la Plaça del Carbó. Per a mi en eixos moments van ser providencials per a introduir-me en la passió per Alzira, tant Norbert com un altre mestre, Antonio Martínez (+ 2018), company d’ell en l’actual col·legi Blasco Ibáñez. Els dos influïren junt a Juan A. Matoses (+2021) en la meua vocació per la història d’Alzira. Del resultat dels materials recuperats en dit solar, i d’altres treballs, es van formar els dos equips de «Misión Rescate» que encapçalarien Norbert i Antonio. Els plans de «Misión Rescate» eren promoguts per programes educatius de RTVE, i Norbert es va encarregar del nº 726, que va ser premiat amb el trofeu d’or. Dels diners concedits (100.000.- pessetes), Norbert va sufragar els treballs de llevar la calç de la façana de la Casa del Empeño (actual MUMA) per traure a la llum la formidable portalada de pedra que hui en dia podem lluir. Va ser un dels promotors del Museu Municipal. Recorde les reunions amb els regidors de Cultura David Cuesta (+2014) i Antonio Albelda (+?) primer i després amb José Galí i Antonio Fuster, entre altres. Van ser els primers passos per aconseguir que el 16 de març de 1979 s’inaugurara provisionalment el Museu en les Escoles Pies, i el 20 de novembre de 1980 el Ple Municipal aprovara la seua creació. Mai es va desvincular, i va fer donació de peces de la seua col·lecció particular; sempre col·laborava en treballs de divulgació, ... i organitzava les activitats dels “mestres en la reserva”, com ell els nomenava.

Com hem dit era un gran divulgador. En la dedicatòria de l’esmenta’t llibre “Alzira ceràmica I”, es dia: “La major part dels seus escrits respón a un mateix desig: el d’acostar els seus lectors i lectores al coneixement del nostre passat material o immaterial i, en conseqüència, a l’estima per la nostra història. Així ho corroboren projectes com “Anem descobrint...la Ribera”; “Recursos didàctics per a l’estudi del medi urbà”; “Alzira el nostre poble” i, fins i tot la seua trilogia de llibres de butxaca: “Cartes a Odila”, “Històries i llegendes casolanes” i “De mestres i poblatans”.

Reconeixements públics i d'altres més íntims

En els anys 2002 i 2003, es va fer mereixedor de dos guardons per innovació educativa a la Ribera, pels projectes “Llegim l’espai urbà” i “Estudiem un monument”; posteriorment, en abril de 2014, l’Associació Cultural Illa del Xúquer li va concedir el Guardó Murta. Però els millors guardons que ell ha recollit al llarg de la seua vida han segut el reconeixement i la magnífica consideració que els seus alumnes han tingut sempre amb el seu mestre.

Es podria dir molt més i sempre seria bó de Norbert. Tots i totes les persones que l’hem conegut guardarem un bon record d’ell.

Ara tornarà al seu refugi de l’ombria de la Murta i a passejar junt a la seua mare, agafats de la mà, per este paratge que tant estimaven.

Norbert, sempre et tindrem en el record.