Itineraris de la Processó d'Alzira

L’actual Processó General del Sant Soterrar d’Alzira tingué el seu origen a principis del segle XVI en la desapareguda capella de la Sang. Fou inicialment la confraria de la Preciosísima Sang del Nostre Senyor Jesucrist l’encarregada de processonar els passos de Setmana Santa amb l’ajuda de diferents gremis de la ciutat fins que a partir de la segona mitat del segle XVIII començaren a constituir-se diferents germandats i confraries que diversificarien les funcions d’organització i participació en els diversos actes celebrats durant la Setmana Santa alzirenya. 

Alzira es el mejor escenario de la Pasión

De tots eixos actes el més magnificent i majestuós és la Processó del Sant Soterrar del Divendres Sant. Eixa reconeguda processó ha tingut diferents i diversos itineraris pels carrers de la ciutat. Des del segle XVI, la processó discorregué íntegrament pels carrers de la Vila amb el seu inici i final en la capella de la Sang fins que l’any 1778 ho començà a fer des de l’església de Santa Maria ubicada a la plaça del mateix nom al barri del Crist fins a l’actualitat; les úniques excepcions foren l’any 1935 i de 1940 fins a 1942 que ho feu des de l’església de Santa Caterina i l’any 1984 que fou des de la plaça del Sufragi. Des de 1778 fins a 1954 el final de la processó es dugué a terme sempre accedint per l’estret carrer del Campanar fins que s’entrava per la porta posterior de l’església de Santa Caterina, on acabava.

Estos son los mejores doseles de Alzira

Ver galería

Processó per dins dels temples

Durant 153 anys (1778-1931) l’itinerari de 2.700 metres de llargària fou inamovible, amb la particularitat que la processó, en el seu trajecte pels carrers d’Alzira, també ho feia per dins dels temples de Santa Caterina, Sant Agustí i Sant Joan. L’itinerari tradicional era el següent: esgl. Sta. Maria, Major Sta. Maria, Sta. Llúcia, St. Roc, Llorenç Borràs, pl. Carbó, pl. Sufragi, Campanar, interior esgl. Sta. Caterina, pl. Constitució, Major Sta. Caterina, Dr. Faustí Blasco, Calderón de la Barca, pl. Major (dta.), Forn de les Rajoletes, Major St. Agustí, interior esgl. St. Agustí, pl. Major, Mestre Giner, Pastora, Puríssima, St. Joan, Canonge Cervera, interior esgl. St. Joan, St. Joan, Pintor Parra, pl. Major, Calderón de la Barca, Dr. Faustí Blasco, Sta. Teresa, Bernat d’Entença, Ensenyança, pl. Casassús, pl. Morera, Salineres, St. Roc, Campanar, fins a entrar per la porta posterior a l’esgl. Sta. Caterina.

Alzira decora la Semana Santa

El 9 de març de 1931, l’Ajuntament no accedí a la sol·licitud de diverses germandats que desitjaven que es modificara l’itinerari per l’església de Sant Joan pels inconvenients que suposava per als passos processionals, especialment els del Devallament i la Dolorosa, que tots els anys patien desperfectes per la poca amplària dels carrers que envoltaven el temple religiós, el qual existí entre els anys 1534 i 1937 en l’illa de cases que envoltaven els actuals carrers de Sant Joan i del Canonge Cervera.  

L’actual trajecte de 1.800 metres -inalterable des de 1996- transcorre íntegrament pel sector nord de la ciutat en detriment del sector sud, que no contempla la processó des de l’any 1987. Dels diversos trajectes efectuats fins al moment, pel nord no s’ha passat mai més enllà de l’avinguda de Josep Pau, per l’est de la plaça de l’U de Maig i pel sud de la plaça de Sant Judes. La processó ix de l’extrem oest de la ciutat. L’itinerari més llarg es dugué a terme l’any 1980 amb una llargària total de 3.700 metres.