Pinazo abarrota la Sala de la Muralla de l'IVAM

Els individus, les multituds i les absències d'Ignacio Pinazo repoblen la Sala de la Muralla de l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) després d'una mica més de dos anys de tancament. "Pinazo: Identitats" exhibix fins a febrer de l'any que ve unes 300 obres -quatre inèdites-, entre pintures i dibuixos, de l'artista valencià, com ja va avançar Levante-EMV. 

Sonia Martínez, directora adjunta i directora en funcions de l'IVAM -fins a l'elecció de nou màxim responsable després de la dimissió de Nuria Enguita- va presentar este dimecres esta mostra, que va qualificar "d'una nova investigació en la història de la pintura espanyola, revisió i difusió dels treballs d'un artista singular, arriscat i heterodox". Pinazo va ser, va afegir, "un creador que va anticipar bona part de les qüestions que definirien la pintura espanyola del segle XX". Martínez va estar acompanyada de la directora general de Patrimoni, Pilar Tébar, i el comissari de l'exposició, Vicente Pla Vivas. 

Martínez va recordar que Pinazo "no sempre va encaixar en els gustos del mercat de l'art ni va sentir la comprensió de la crítica del seu temps; sí que va ser, per als que compartien amb ell la seua professió, un mestre fascinant, alhora que un artista arriscat i avançat. Hui és sens dubte valorat com un dels artistes més representatius de la il·lusió de la modernitat. Algunes de les aportacions més noves de Pinazo van ser degudes en bona part a eixa obsessió personal per plasmar immediatament la identitat de les persones, interrogar i tractar d'entendre les identitats en un moment de canvi: les pròpies i les alienes, les individuals i les col·lectives, però també les manifestes i les absents", va dir la directora adjunta de l'IVAM. "Pinazo -va continuar- va col·locar un interés quasi etnològic cap a les dinàmiques de les relacions humanes en els entorns que ell va conéixer i va viure". Martínez va explicar que la mostra s'articula en tres eixos: "Reconeixements", "Anonimats" i "Absències", "i incorpora notes i pensaments" de l'artista. També formen part d'esta exposició algunes fotografies personals de l'època i fragments de pel·lícules. 

Pinazo en l'art de hui

Per la seua banda, el comissari va assegurar que esta exposició busca "actualitzar" Pinazo, un artista "molt estudiat". No obstant això, Pla Vivas va explicar que "calia estudiar la importància de Pinazo dins del que serien les estructures d'interpretació dels conceptes de la crítica de la teoria de l'art actuals. No es tracta solament de recordar el que va fer Pinazo, sinó de posar-ho en relació amb els criteris de les últimes dècades", va sostindre el comissari. "Ens hem centrat més en la qüestió identitària, un dels assumptes clau en el gran debat cultural de la nostra època", va afegir.

"Pinazo -va assenyalar el comissari- plantejava fa més de cent anys formes d'aproximació terriblement complexes, estructurades i entrellaçades de manera molt inconscient sobre la qüestió identitària". Sobre el retrat de Pinazo (en l'eix "Reconeixements"), Pla Vivas va sostindre que "és aparentment una espècie de situació d'un present absolut. Però també estan les expectatives de persones que volen verificar la seua imatge, que volen transmetre la seua imatge en una projecció del futur". En este sentit, Pla Vivas va destacar com en algunes d'estes figures, les de menor grandària, Pinazo arribava a "desfigurar" els rostres en un camí de la "individualització" a la "tipologització".

El recorregut de la mostra inclou els "Anonimats", eixes pintures en les quals Pinazo es recrea en els grups o les multituds. Pinazo reflexiona sobre "com es constituïxen les identitats col·lectives, a partir d'un estat de suspensió, d'un estat de delegació de les identitats individuals, que queda entregada a l'espai de la col·lectivitat, que per descomptat té importantíssimes connotacions polítiques, i que moltes vegades Pinazo aborda des d'una visió matisada i problemàtica, fins i tot moltes vegades contradictòria. No podem llegir que en Pinazo hi ha una celebració de la democràcia. Ell no viu en cap mena de sistema democràtic al llarg de la seua vida. El que detecta és que hi ha una eufòria col·lectiva en determinats moments que a ell l'entusiasma i en la qual sí que es vol sentir submergit, però al mateix temps manté la seua visió distant i crítica", va reflexionar el comissari. 

En el següent pas de l'exposició, "Absències", les obres exposades reunixen estampes de llocs comuns que una vegada van ser habitats. Imatges que mostren espais abans bulliciosos que es buiden de multituds. El record dels dies del confinament de 2020 són inevitables davant estes obres. És "una aproximació a la identitat diferida, a eixe concepte d'identitat patrimonial, de permanència que apareix i desapareix, que ve configurat pels llocs. Són llocs que normalment estan ocupats per la gent en el dia a dia i que, quan estan buits, verifiquen la seua força".

Encara que la majoria d'obres procedixen dels fons de l'IVAM, Pla Vivas va destacar que quatre de les obres que es presenten mai abans havien sigut exposades, procedents de dos col·leccions particulars. Estes peces inèdites mostren imatges d'un músic, un estudi acadèmic del mite del Pigmalió, una figura quasi fotogràfica d'una dona i una aquarel·la feta quan Pinazo estava a Roma.

L'IVAM, referent en Pinazo

L'IVAM és un dels centres que conserva un major nombre d'obres d'Ignacio Pinazo, "que constituïx un dels pilars de la seua col·lecció permanent", després de la donació de quasi 100 pintures i 400 dibuixos que va fer la família en 1986, va recordar Martínez. "És per això un centre de referència en l'estudi, l'exhibició i el reconeixement de la seua obra". Esta exposició relleva la de "Pinazo en l'espai públic", a la Sala de la Muralla, espai també conegut com a Sala Pinazo.

Suscríbete para seguir leyendo