06 de junio de 2018
06.06.2018
Projecte pioner

La biodiversitat es fa a classe

L'alumnat de 6é del CEIP Sant Isidre de València realitza un projecte pioner junt amb el servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d'Agricultura. Els escolars tenen en el centre un insectari en el qual crien marietes per a alliberar-les i ajudar a combatre la plaga d'una cotxinilla que fa malbé cultius i plantes ornamentals.

05.06.2018 | 20:57

Al nostre voltant hi ha una batalla biològica quasi microscòpica que passa desapercebuda a simple vista, però que l'alumnat del CEIP Sant Isidre de València coneix a la perfecció: ells estan en un dels bàndols, en concret, al costat d'un «exèrcit» peculiar format per marietes que «crien» a l'escola.

Les i els escolars de 6é del centre participen en un projecte pioner junt amb la Conselleria d'Agricultura. Al centre tenen un insectari en el qual reproduïxen exemplars de la marieta Rodolia cardinalis i de la cotxinilla Icerya purchasi. La marieta és el depredador natural d'esta cotxinilla acanalada que s'ha convertit en una plaga que causa greus problemes en jardins i en el cultiu de cítrics, ja que no només afecta les plantes ornamentals.

El servei de Sanitat vegetal de la Conselleria d'Agricultura va portar al centre deu plantes (Pittosporum tobira) i va introduir de forma artificial una plaga d' Icerya. «La vam introduir al gener i va començar el seu cicle, que dura tres mesos. Quan les femelles ja estaven amb el sac i els ous, vam portar les Rodolia, que soltàrem dins de la gàbia. A partir d'ahí estes també comencen a fer les postes i a desenvolupar el seu cicle biològic», explica Paco Guillem, del Servei de Sanitat Vegetal de la conselleria.

D'esta manera, i com apunten els alumnes Roberto Roselló i Hugo Rentero, han creat una cadena alimentària en el xicotet insectari que tenen en un corredor de l'escola, ja que les dues espècies són «enemics naturals». L'objectiu final és crear un nombre considerable de marietes de taques negres i roges -una espècie que era comuna, però que ja fa anys que deixà de vore's a la ciutat...- per a alliberar-les al Jardí Botànic de València, i ajudar així a combatre la plaga de la cotxinilla acanalada. Este divendres l'alumnat ja es desplaçarà per a alliberar els primers exemplarsadults «criats» a l'escola.

Este és el segon curs que el CEIP Sant Isidre du a terme este projecte amb col·laboració de la conselleria. L'inicià l'exdirectora Marisa Serral i es tracta d'una activitat pionera en un centre educatiu de la Comunitat Valenciana. «En la conselleria tenim dos insectaris a Almassora i Silla, on criem insectes depredadors o paràsits que després soltem als camps; però a nivell educatiu, en estos dos anys és la primera volta que iniciem este projecte», apunta Guillem.

La clau de l'èxit de l'insectari és la tasca que desenvolupa l'alumnat. Els xiquets i les xiquetes s'ocupen, per grups de quatre persones, d'observar els insectes, regar les plantes, prendre la temperatura -molt important per a la reproducció de la marieta- i enregistrar totes les dades i els canvis biològics observats a l'ordinador. En total, a la «gàbia» tenen 10 plantes Pittosporum tobira, una espècie habitual en la majoria de jardins, i a la fi de tot el procés esperen poder traure unes 250 marietes -descendents de les introduïdes- que, arribat el moment, seran alliberades perquè facen la seua funció natural.

Alternatives als fitosanitaris

«El principal missatge que volem transmetre als alumnes és que existixen alternatives a l'aplicació de productes fitosanitaris, és a dir, una agricultura més sostenible en el temps, que ens permet ser més respectuosos amb el medi ambient i que els alumnes coneguen l'agricultura ecològica», apunta Paco Guillem. Ell i Ignacio Boix i Maribel Deval, també del servei de Sanitat Vegetal, han estat visitant el centre per a comprovar com evoluciona el projecte i per a guiar als escolars en els nous passos a seguir.

Lucrecia Manzanares, la mestra de Ciències Naturals de 6é, explica que l'insectari també servix per a poder explicar «els ecosistemes, la cadena tròfica, l'equilibri de la natura, la lluita de classes i la lluita biològica...» a més de, com apunten des de la conselleria, fer vore «com no és necessari utilitzar productes que afecten la vida d'altres éssers vius per a combatre una plaga», detalla Manzanares. I és que, es tracta d'un mètode molt efectiu (les marietes poden netejar un hort de cotxinilles en tres o quatre setmanes), però que no afecta la salut dels éssers humans ni d'altres espècies.

Com es pot imaginar, la presència de l'insectari a una zona comuna del centre també crida molt l'atenció als i les estudiants d'altres cursos. Per això, la última fase del projecte és la divulgació científica i la classe de Lucrècia ha d'explicar el treball a la resta de l'escola, que està molt interessada. De moment, ja han elaborat murals, que s'han penjat al mur del corredor i que expliquen els cicles biològics d'ambdues espècies.

Divendres, l'alumnat anirà al Jardí Botànic a alliberar les primeres marietes. La resta, estan encara en fase de pupa -etapa prèvia a l'edat adulta- i les soltaran en les pròximes setmanes. Si quan arriben les vacances d'estiu encara queden a l'escola, els mestres seran els encarregats de traslladar-les.

El passat més d'abril l'Ajuntament de València ja va alliberar marietes a algunes zones de la capital, amb el mateix objectiu que esta classe de 6é.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Juegos online - Crucigrama