Poar, garbellar, garbell i sedàs

El verb «poar», literalment, té el sentit ‘traure (aigua) d'un pou’, «Si vols beure, hauràs de poar l'aigua». Com que això significa ‘pujar, alçar un poal o un altre recipient d’on està l’aigua cap amunt’, per extensió, «poar» també és, ‘pujar (una cosa penjada amb una corda o amb un altre lligam)’, «Tots els mobles els han hagut de poar des del balcó».

En pilota valenciana, «poar» és ‘alçar d'un colp de palma (una pilota baixa)’. És un verb pràcticament privatiu d’esta llengua, tant en esta grafia com en la forma sinònima «pouar». En els sentits apuntats, com hem dit, «poar» significa ‘pujar, alçar alguna cosa’, però ‘prendre (aigua) d'una font’ també és «poar», «Abans s'havia d'anar a la font a poar aigua». També tenim l’ús d’este verb en sentit figurat, com en les frases «El dramaturg poa idees dels autors clàssics», «Poant de la realitat de la parla natural valenciana, Ferrer Pastor va fer grans aportacions al model lingüístic valencià», que tenen el significat d’inspirar-se, extraure idees d’algun lloc. En el sentit de pujar alguna cosa amb una corda des d’un punt més alta, «poar» és un ús molt propi de la parla valenciana, com en la frase apuntada de poar els mobles o en «Va caure al fons del barranc, i l’hem hagut de poar, des de la barana del pont». En castellà s’usava la forma «pozar», només en el sentit de ‘traure aigua’, però deu haver caigut en desús, perquè apareix molt poc en textos escrits públics. El diccionari de la Real Academia de la Lengua castellana no registra eixe verb.

Però a banda de ‘poar aigua’ també en garbellem en sentit figurat, que vol dir ‘fer faena debades, «Aconsellar el veí per a que no bega tant, és com garbellar aigua, faena debades», «No agranes els pàmpols, amb l’aire que fa, és com garbellar aigua». Com sabem, «garbellar» és ‘passar alguna cosa pel garbell’, ‘passar pel garbell un cereal o un altre element per a llevar-li els desperdicis, allò que no s’aprofita’. Un garbell és ‘utensili amb el fons ple de forats iguals que servix per a separar substàncies o objectes de grandària desigual’, «Necessitem un garbell de malla més fina». Garbella més arena per a una altra pasterada i acabarem d’enlluir la paret. «Garbellar» també és ‘seleccionar rigorosament, «Cal garbellar bé les propostes abans de prendre una decisió», «El seleccionador, en este mundial passat no ha garbellat bé del tot els jugadors. N’han faltat alguns molt bons». I paregut al garbell, però de foradets més estrets tenim el «sedàs», que ‘sedassa, filtra i tamisa’; ‘utensili consistent en una tela clara muntada en un cércol, que servix per a separar les parts més grosses de les més fines d'una matèria pulverulenta o granular’, per exemple «Passarem la farina pel sedàs per a que isca més fina, sense impureses», «Fer passar algú pel sedàs» és ‘fer que algú faça alguna cosa que no voldria, dominar-lo’. No fem passar a ningú pel sedàs, però que ningú ens sedasse tampoc.

Suscríbete para seguir leyendo