No confongam mantra i mandra

Una paraula que en els últims anys s’usa molt en els mitjans de comunicació i en altres registres és «mantra». En principi significa, en l’hinduisme i en el budisme, ‘fórmula sagrada, generalment en sànscrit, que es recita durant el culte per a invocar la divinitat o com a ajuda de la meditació’, ‘en algunes religions, com el budisme, síl·labes, paraules o frases sagrades que es reciten reiteradament amb poder espiritual’. Però el seu ús actual majoritari és el metafòric, que funciona com a equivalent a ‘enumeració monòtona, repetitiva, circular’. És un neologisme que s’ha integrat de forma molt natural en la parla valenciana, i que representa, amb molta precisió, la ‘repetició constant i monòtona d’una idea o una sèrie d’idees’, «De la seua boca sempre ixen els mateixos mantres una vegada i una altra», «El mantra de la ultradreta és que els immigrants ens lleven el treball, pura quimera», «El mantra que repetix Carles és que té fibromiàlgia, tot per no treballar». El vocable «mantra» el registra el Diccionari normatiu valencià en el sentit religiós mencionat, però no en el significat de repetició d’idees expressades monòtonament. Tampoc registren eixe sentit el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) ni el Diccionario de la Real Academia Española (DRAE). El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, sí que incorpora eixa accepció en l’entrada «mantra», amb la indicació que eixe vocable ‘no (és) recollit al DIEC 2’.

En valencià tenim la dita «Torna-li la trompa al xic», que s’usa per a ‘posar en relleu la cabuderia d’una persona que reincidix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment’, «I torna-li la trompa al xic. Ja t’he dit massa vegades que no anirem a la mar fins a juliol». Com veuen, com el mantra de hui, en significat.

La integració de «mantra» en els diferents registres de la nostra llengua la tenim en els mitjans de comunicació i en la literatura. El Corpus Informatitzat del Valencià ens apunta molts exemples d’ús periodístic i literari d’eixa paraula, amb el sentit metafòric descrit, per part de destacats escriptors valencians com Pep Castellano, Enric Sòria, Toni Mollà, Esperança Camps, Empar Marco, Josep Lacreu, Joanjo Garcia, Josep Palomero, Teresa Broseta, Immaculada Cerdà i Jesús Puig, entres molts altres.

Demanem que este significat s’incorpore als diccionaris d’esta llengua, en l’entrada «mantra», pel seu ús generalitzat en els MMCC i en la literatura.

El que no hem de fer és confondre «mantra» i «mandra», perquè en alguna publicació hem pogut vore escrit «mandra» en comptes de «mantra». D’esta ja hem tractat. Per la seua part, «mandra» significa ‘inclinació a no treballar, a no fer res’. «Hui és diumenge i tinc mandra, m’alçaré tard». Té el sinònim «peresa» o «perea», com ho diem, que també és una forma normativa. També té la «gossera» com a equivalent. «Mandra» en tenim tots, de quan en quan, i com a paraula en els escrits l’han emprada Maximilià Thous, Joan Fuster, Enric Valor, Víctor Labrado, Ferran Torrent, Manuel Joan i Arinyó, Josep Palomero i molts altres.