Embolicar i enredrar. I no *liar

El verb i el substantiu castellans «liar» i «lío» només fan que embolicar-la, enredrar-la i fer embolics i enredros. Estan introduint-se en la parla quotidiana i col·loquial valenciana, però els significats d’eixes paraules tenen una correspondència precisa i exacta en la nostra llengua, segons el context, sense necessitat de recórrer a eixa forma que no deixa de ser una interferència innecessària. Un lector d’esta columneta em pregunta com es diu millor en valencià «A mi no em *lies!» i «S’ha clavat en un bon *lío». En la primera frase, eixe «*lies» podria ser «enredres» o «emboliques», «A mi no m’enredres» o «... no m’emboliques». En la segona, podríem substituir «*lío» per «enredro» o «embolic», «S’ha clavat en un bon enredro» o «... embolic».

«Embolicar» és ‘cobrir una cosa amb tela, paper o amb un altre material flexible’. També, en sentit figurat, és ‘embrollar’, ‘enredrar’, ‘complicar’. I «embolic» és ‘situació complicada o qüestió difícil de resoldre’, com a sentit figurat, com en «Sempre està enmig d’algun embolic», «El xicon té un gran embolic mental, no s’aclarix, no sap a qui votar». I com a cosa física és semblant a «bolic», ‘fardell, paquet, cabdell’. Frases amb el vocable «bolic» poden ser «Porta tota la roba en un bolic», «Per terra hi ha molts bolics de paper». En castellà un «bolic» pot ser un «envoltorio» i un «lío» (de roba embolicada).

Tornant als espuris «*líos». Quan en castellà dos «se han liado», podem dir que ‘s’entenen’, «Ferran i Pepa s’entenen». Un «lío» també és un ‘desacord, desastre, confusió’. Vaja, sobren els «líos» en valencià.

Per a evitar «*liar» res i fugir dels «*líos» també tenim els citats «enredrar» i «enredros», formes pròpies de la parla valenciana. La forma verbal «enredrar», sinònima d’ «enredar», ha sigut considerada normativa definitivament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclosa, com a entrada principal, en el Diccionari normatiu valencià. Té diversos sentits, com ara ‘rebolicar, desordenar’, ‘ficar (a algú) en un embolic’, «Ell s’ha implicat en açò perquè entre els uns i els altres l’han enredrat», «S’ha enredrat en un assumpte molt lleig», ‘enganyar’, «Ja t’ha enredrat eixe estafador!», ‘destorbar, impedir l’acció’, «No l’enredreu, que té molta faena».

També té el sentit de  «enxarciar», ‘agarrar o embolicar amb una xàrcia. La forma «enredrar» es troba registrada en el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Salt 4 i el diccionari de la RACV. Encara que no en el DIEC. Han emprat esta forma verbal Miquel Adlert, Abelard Saragossà, Jordi Colomina, Enric Cardona, Joaquim Martí Mestre, Toni Cucarella i Quelo Romero, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

El substantiu «enredro» és propi de la parla valenciana. És sinònim de la veu «embolic». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a «enredro», i el té registrat en el DNV. El tenim documentat ja en 1820 en textos anònims. L’han usat Chusep Ovara, Antoni Roig, Josep Rodrigo, José Escrig, Josep Bernat i Baldoví, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre i altres, com testimonia el CIVAL.