Criticar als polítics, al barroc (i II)

 Pere Jacint Morlà, poeta triomfador en certàmens religiosos i que sens dubte buscava el beneplàcit del públic i de les autoritats, sabem, de fet, que no es va estar de criticar-les de tant en tant. Era, potser, una crítica benèvola. Però el poder no devia de considerar-les del tot inofensives, perquè altrament no hauria reaccionat com ho va fer.

De fet, sabem que va estar tancat a la presó de les torres de Serrans -encara que no sabem per què. Ferrando suposa que potser va ser per algun vers contra el virrei. D'un altre empresonament seu degué eixir -tot o en part- un romanç "que féu quan la seua presó" i on explica que es trobava en la càrcer per defensar opcions dominicanes. Potser, vinculades a les opinions dels dominics respecte a la Immaculada Concepció. Coses de frares i capellans. Ara bé, la seua estada a la torre de Serrans és possible que s'haja de relacionar amb uns versos en què Morlà acusa els polítics de lladres. En especial, els qui provenen d'això que ara denominaríem "casta": els poderosos econòmicament i socialment, que en arribar a les institucions públiques es dediquen a enriquir-se personalment. Diu Morlà; "Lo que naix lladre de cor,/ si és ric i es troba jurat/ -vol dir regidor de la ciutat de València-, també fa lo rat penat/ sens temor a Déu ni por." I segueix, morlà: "Lladre naix i laldre mor,/ de la ciutat menja i gasta,/ que quan té la mà en la pasta/ no s'adonen del pessic,/ perquè, ab la capa del ric,/ en lloc de pastar, repasta." Morlà segueix amb el seu discurs, explicant que les pobres "de Déu tan temerosos" són els qui "rigen bé". I arriba a dir, fins i tot, que "té lo pobre tal plaga / que aquell que té més no paga".

Per l'absoluta actualitat dels versos de Morlà -si els ampliem a la política en general-, trobaríem de segida exemples amb què els podríem il·lustrar. No seré jo qui m'entretinga a assenyalar-los i cadascú podrà trobar-ne, al seu gust i de l'àmbit que més li agrade. Polítics que s'enriqueixen a costa de l'erari públic, rics que paguen menys impostos... Un repertori del barroc que, tres-cents anys després encara segueix ben viu, ben present. Ni Morlà va poder acabar amb aquelles pràctiques, des de la crítica poètica inspirada per la moral cristiana, ni nosaltres, amb la nostra societat democràtica, sembla que hàgem pogut acabar-les del tot.

En fi: la literatura, sovint un clar reflex de la vida, ens aporta sempre ensenyaments. Per sort o per desgràcia.