Que ningú tracte de vulgar el valencià real

Les propostes, des d’àmbits diversos, per a contribuir a prioritzar un valencià natural, practicable i comunicatiu han suscitat comentaris diversos. En alguns d’estos, procedents d’àmbits acadèmics i d’algun altre espai cultural, s’afirma que eixos suggeriments o proposicions conduïxen a la vulgarització del valencià.

Eixes propostes, com també els comentaris que vaig fent, des de fa uns quants anys en esta columneta, van en la idea de fer valdre el valencià de sempre, el que els i les valencianoparlants i valencianoaprenents ens pugam sentir identificats, en compte del model de llengua, mutilat i ortopèdic, establit fa molts anys.

Un patró, present, per exemple, en els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística anterior, així com en el programa de traducció i correcció Salt.usu del mateix departament, que considere un fre per a l’ús normalitzat d’esta llengua, a banda d’altres mancances i barreres sociolingüístiques.

«Arruixó», «assentar-se», «avort», «barco», «caent», «despedida», «divorç», «febra», «medició», «peçó», «robo», «veem», «vullc», «vullga» són paraules que, com centenars d’altres veus i expressions, haurien d’haver sigut considerades usuals, i no ser bandejades en el llenguatge formal, com ha propiciat l’elitiste lingüístic durant unes quantes dècades.

El que opinem alguns és que cal un patró lingüístic que prioritze les paraules, expressions i formes més pròpies de la parla valenciana, perquè és necessari un model lingüístic assimilable i identificable, que suscite adhesió, especialment en una situació de minorització com la que tenim en la nostra llengua.

I no es deu tindre una normativa i un patró lingüístics en una llengua minoritzada més complicats i difícils que l’idioma que la minoritza, com és el cas, malauradament, del valencià respecte al castellà.

Ara, el departament responsable actual de la Política Lingüística de la Generalitat ha anunciat la implantació d’uns criteris en l’Administració valenciana en què primarà un model lingüístic més pròxim a la parla real. En la notícia publicada es posava l’exemple de «agarrar», «este», «faena», «partix», «vore-vos», «vos avise» i altres veus i expressions tradicionals, usuals i normatives, com registra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Algunes entitats relacionades amb el conreu de la llengua han manifestat el seu acord per l’adopció d’eixa línia en la llengua de l’Administració, tot lamentant que eixe model no l’haguera respectat i impulsat el departament responsable de la política lingüística de l’anterior govern de la Generalitat, d’acord amb el criteri de promoció i priorització de les formes més pròpies de la parla valenciana.

I eixe patró de llengua, amb les paraules citades més amunt i centenars més, com eixes, és el que alguns «selectes» elitistes consideren que vulgaritza el valencià. És a dir, el valencià real, el d’eixes paraules esmentades, és vulgar, segons eixos «nobles» de la nostra filologia. Cal refinar-lo amb paraules que no diem i fer-lo ben difícil, amputat i artificiós, en exàmens i en tot, perquè «lo» fàcil és vulgar i pobre.

Per cert, que el «lo» siga normatiu, encara que col·loquial, quina descansada per a mestres i alumnes! I per a tots els que parlem i escrivim en esta bonica i rica llengua.