Ressenya: "Benvolgut imbècil"

Quantes vegades hem compartit amb amigues, companyes de treball, cosines, desconegudes... l'experiència d'haver estat assetjades? Quantes de nosaltres hem sentit la vergonya, la feblesa, la solitud ... i quantes ni tan sols n'hem parlat?

La que narra Virgine Despentes a 'Benvolgut imbècil' és una història més d'assetjament i impunitat, com tantes altres que hem sentit en els darrers temps. En aquesta, una jove, la Zoé, decideix trencar el seu silenci a un blog feminista per a assenyalar a qui, des d'una posició de poder, la va assetjar en l'àmbit laboral. Tanmateix, no només sentim la seua veu, també narren les seues vivències l'Òscar, l'assetjador, un popular escriptor en l'ambient literari d'esquerres, i la Rebecca, una reanomenada actriu, icona de l'empoderament femení i coneguda de la infància de l'Òscar, amb qui comença a intercanviar-se correus.

L'esclafit que suposa la publicació de l'episodi que havia patit la Zoé és el tret d'eixida perquè arranque aquesta història polièdrica que reflecteix de manera realista tres mirades diferents sobre el leitmotiv en qüestió, però també tres perspectives vitals plausibles en la societat actual i matisades d'acord amb la posició sociocultural que Despentes associa a cadascun dels personatges.

La plasmació de les preocupacions, pors i febleses de tots tres, de les seues opinions sobre temes d'actualitat o la reflexió sobre els seus privilegis, permet a l'autora fer un recorregut pels assumptes de major relleu d'un temps present complex que sembla inabastable. Alhora, això li permet evidenciar la profunditat dels personatges i la seua evolució al llarg de la novel·la, deixant a qui llegeix una escletxa per a l'esperança en el canvi, però sense oblidar que aquesta és només una història més d'assetjament i impunitat en el món en què encara vivim.