El Quadradet

En vespres del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, voldria explicar-vos alguns detalls d’una de les agressions masclistes més impactants i cruels de la València de finals del segle XIX. El 16 de juny de 1884 un subjecte de 47 anys conegut pel malnom del Quadradet va cosir a ganivetades la seua esposa. El crim tingué lloc a les 12 del migdia, a la llar familiar del barri de Russafa i en presència del fill d’entre 5 i 6 anys que tots dos tenien.

Alertat pels colps i crits que eixien de l’habitatge, el veïnat avisà la guàrdia municipal, que sols pogué certificar la mort de la dona i conduir el Quadradet a la presó de Serrans. L’opinió pública, anhelant trobar les causes de tan execrable acció, començà a especular; i atribuí els fets al transtorn que li havia provocat, setmanes enrere, la defunció d’un altre fill «a causa de un ataque de crup», una malaltia infecciosa bastant comuna a l’època que obstruïa les vies respiratòries i digestives. No obstant, d’altres rumors menys indulgents apuntaren que el Quadradet era un agressor amb un llarg historial; i que, en 1861, ja havia comés «otro crimen análogo» pel qual passà més d’una dècada als calabossos.

"Un subjecte de malnom 'el Quadradet', de 47 anys, va cosir la seua esposa a ganivetades"

A causa de la gran indignació popular que aixecà el crim de 1884 –que podem qualificar de mediàtic–, i de la «circunstancia agravante de la reincidencia», les diligències judicials avançaren amb molta celeritat. En un mes es donà per finalitzada la instrucció. A finals d’estiu es fallà la sentència que condemnava el Quadradet a la pena capital. I, finalment, s’establí que la condemna pública es materialitzaria la vespra de Sant Josep de 1885. Les extenses cròniques periodístiques que, durant els dies previs a l’execució, relataren amb tot tipus de detalls les darreres hores del reu prou que evidencien el caràcter exemplaritzant d’aquell castic.

Amb tot, i malgrat l’enorme rebombori social que originà a l’època, no deixa de ser tristament eloqüent que, més de cinc dècades després –ja en ple segle XX–, l’evocació que la premsa realitzà del Quadradet evidencia que l’assassí no havia passat a la posteritat com l’autor de dos repulsius parricidis, sinó com l’última persona ajusticiada al llit del Túria. Com de fràgil i manipulable és la memòria col·lectiva.

Suscríbete para seguir leyendo