Hongaresa Teatre s'acomiada de la Sala Ultramar amb la preestrena de «Querencia»

Els tres socis de la companyia valenciana Hongaresa Teatre, Lluïsa Cunillé, Lola López i Paco Zarzoso, van ser, junt a d'altres 13 il·lusionades persones, fundadors de la Sala Ultramar a l'abril de 2012. Per aixó, davant l'anunci del seu imminent tancament, han volgut acomiadar-se del teatre pujant a escena el seu últim muntatge, «Querencia». La tragicomèdia estarà programada a la «sala del bus» en un format adaptat els dies 16 i 17 de desembre.

En «Querencia», una gran diva de l'escena i el més prestigiós crític de teatre del país coincideixen després d'una llarguíssima i traumàtica separació a la casa que van compartir com a parella. Durant la representació assistim a una implacable lluita de titans en la qual a poc a poc es van descobrint els seus monstres.

Lola López i Pep Ricart donen vida als protagonistes d'aquest text, on realitzen un vertader recital, «ja que han de crear poderoses màscares i cuirasses per a després desfer-les, i és molt important la partitura musical del text i la seua manera d'executar-lo».

Tots dos actors es mesuren en un duel dialèctic en el qual emmascaren la fragilitat i les debilitats dels seus personatges, la seua incapacitat de pactar amb la realitat. El component que fa universal l'espectacle són les ferides que amaga la parella: «La gelosia, l'enveja, la necessitat de ser estimats, la por a la vellesa i a l'abandó, la necessitat de romandre, de la glòria», detalla Zarzoso. 

El dramaturg del Port de Sagunt ha decidit que el personatge masculí trie la tauromàquia com a alternativa laboral a la crítica de teatre per a magnificar el conflicte de la parella. Així mateix, «a partir del toreig, del seu ritual i la seua gran veritat escènica, hi ha una reivindicació poètica d'una teatralitat inspirada en eixe art tan aparentment llunyà al ritu escènic», especifica. 

L'obra planteja a l'audiència una inquietant pregunta, quins misteris s'amaguen en el fons del cor humà perquè siguem capaços de matar als nostres sers estimats.

Aquesta coproducció de Hongaresa i el Centro Dramático de Repúblicas Ibéricas va ser estrenada amb èxit aquest passat mes d'octubre en el festival Mercosur, celebrat a la ciutat argentina de Còrdova, i a continuació, en el Teatre Payró de Buenos Aires. «Querencia» va continuar després la seua gira per la Muestra de Autores Contemporáneos de Alicante, Sagunt, Logronyo i Madrid. El muntatge tindrà la seua estrena a València el mes de febrer de l'any pròxim en el Teatre El Musical.

«Cada vegada necessitem més espais per a la juntura humana i més teatres com la Sala Ultramar»

Vincle personal i artístic

La Sala Ultramar es va inaugurar amb dos espectacles d’Hongaresa de Teatre, «El alma se serena» i «El Hipnotizador». Als dos anys de la fundació del teatre del bus, la companyia va baixar del projecte, però el vincle personal i artístic ha continuat sent enorme tots aquests anys. De fet, molts dels treballs de la formació s'han estrenat a la sala del número 9 del carrer Alzira, i Zarzoso ha coordinat diferents tallers de creació com 'Ni noble, ni buena, ni sagrada: Bankia, Once razones para no comprar en Mercadona' i 'Electricidio'.

El dramaturg i director compara la notícia de la fi de la sala amb el tancament d'un jardí, un hospital o una biblioteca. «Un teatre és un pulmó, un cor i un cervell. És una casa per a bategar a la calor del verb i per a la trobada dels cossos. Cada vegada necessitem més espais per a la juntura humana i més teatres com la Sala Ultramar, que han albergat creacions contemporànies de veus vives, de veus que han murmurat, udolat i expressat les necessitats més prosaiques i poètiques de l'autoria actual», ha lamentat Zarzoso, qui demanda «suport públic per a la seua supervivència».