Hongaresa Teatre s'acomiada de la Sala Ultramar amb la preestrena de «Querencia»

La companyia valenciana es troba entre els fundadors del teatre que afronta ara el tancament

La tragicomèdia protagonitzada per Lola López i Pep Ricart es podrà veure el 16 i 17 de desembre, però tindrà la seua estrena a València al febrer en el TEM

Lola López i Pep Ricart donen vida als protagonistes de «Querencia».

Lola López i Pep Ricart donen vida als protagonistes de «Querencia». / Hongaresa Teatre

València

Els tres socis de la companyia valenciana Hongaresa Teatre, Lluïsa Cunillé, Lola López i Paco Zarzoso, van ser, junt a d'altres 13 il·lusionades persones, fundadors de la Sala Ultramar a l'abril de 2012. Per aixó, davant l'anunci del seu imminent tancament, han volgut acomiadar-se del teatre pujant a escena el seu últim muntatge, «Querencia». La tragicomèdia estarà programada a la «sala del bus» en un format adaptat els dies 16 i 17 de desembre.

En «Querencia», una gran diva de l'escena i el més prestigiós crític de teatre del país coincideixen després d'una llarguíssima i traumàtica separació a la casa que van compartir com a parella. Durant la representació assistim a una implacable lluita de titans en la qual a poc a poc es van descobrint els seus monstres.

Lola López i Pep Ricart donen vida als protagonistes d'aquest text, on realitzen un vertader recital, «ja que han de crear poderoses màscares i cuirasses per a després desfer-les, i és molt important la partitura musical del text i la seua manera d'executar-lo».

Tots dos actors es mesuren en un duel dialèctic en el qual emmascaren la fragilitat i les debilitats dels seus personatges, la seua incapacitat de pactar amb la realitat. El component que fa universal l'espectacle són les ferides que amaga la parella: «La gelosia, l'enveja, la necessitat de ser estimats, la por a la vellesa i a l'abandó, la necessitat de romandre, de la glòria», detalla Zarzoso. 

El dramaturg del Port de Sagunt ha decidit que el personatge masculí trie la tauromàquia com a alternativa laboral a la crítica de teatre per a magnificar el conflicte de la parella. Així mateix, «a partir del toreig, del seu ritual i la seua gran veritat escènica, hi ha una reivindicació poètica d'una teatralitat inspirada en eixe art tan aparentment llunyà al ritu escènic», especifica. 

L'obra planteja a l'audiència una inquietant pregunta, quins misteris s'amaguen en el fons del cor humà perquè siguem capaços de matar als nostres sers estimats.

Aquesta coproducció de Hongaresa i el Centro Dramático de Repúblicas Ibéricas va ser estrenada amb èxit aquest passat mes d'octubre en el festival Mercosur, celebrat a la ciutat argentina de Còrdova, i a continuació, en el Teatre Payró de Buenos Aires. «Querencia» va continuar després la seua gira per la Muestra de Autores Contemporáneos de Alicante, Sagunt, Logronyo i Madrid. El muntatge tindrà la seua estrena a València el mes de febrer de l'any pròxim en el Teatre El Musical.

«Cada vegada necessitem més espais per a la juntura humana i més teatres com la Sala Ultramar»

Vincle personal i artístic

La Sala Ultramar es va inaugurar amb dos espectacles d’Hongaresa de Teatre, «El alma se serena» i «El Hipnotizador». Als dos anys de la fundació del teatre del bus, la companyia va baixar del projecte, però el vincle personal i artístic ha continuat sent enorme tots aquests anys. De fet, molts dels treballs de la formació s'han estrenat a la sala del número 9 del carrer Alzira, i Zarzoso ha coordinat diferents tallers de creació com 'Ni noble, ni buena, ni sagrada: Bankia, Once razones para no comprar en Mercadona' i 'Electricidio'.

El dramaturg i director compara la notícia de la fi de la sala amb el tancament d'un jardí, un hospital o una biblioteca. «Un teatre és un pulmó, un cor i un cervell. És una casa per a bategar a la calor del verb i per a la trobada dels cossos. Cada vegada necessitem més espais per a la juntura humana i més teatres com la Sala Ultramar, que han albergat creacions contemporànies de veus vives, de veus que han murmurat, udolat i expressat les necessitats més prosaiques i poètiques de l'autoria actual», ha lamentat Zarzoso, qui demanda «suport públic per a la seua supervivència».