Muixeranga i identitat

Al llarg dels últims dos segles i mig, les societats contemporànies han entés que formar part del nostre món significa alguna cosa més que viure en ell. La manera d’imaginar-se col·lectivament els uns als altres ha permés a l’ésser humà construir identitats socials i col·lectives amb les quals s’identifiquen i es veuen tant a si mateixa, com al món que els observa, amb uns mateixos ulls. D’aquesta manera, tenim identitats que es poden exemplificar en una nació, una ciutat, un poble o fins i tot un equip de futbol; i els elements que les vertebren com poden ser una llengua, una cultura, un territori, una manera de fer i de pensar, etc. Aquestes identitats ens ajuden a imaginar-nos col·lectivament, ens fan un reflex del que som com a conjunt d’individus, tant de portes endins com de portes cap a fora i fins i tot ens aporten una zona de confort de la qual ens costa separar-nos. A més a més, cal dir que aquestes identitats no són obligatòriament incompatibles entre si, és a dir, hom pot sentir-se valencià i espanyol, únicament valencià o tant se val el que pot passar fora del terme municipal que algú únicament pot sentir-se de Castelló i del Castelló, tot i que sovint es veuen enfrontades o rivalitzades.

Al País Valencià, com a la resta de territoris arreu del món, tenim diferents maneres de vore’ns col·lectivament i no tan sols pel que fa a la qüestió onomàstica, ni per l’ús quotidià de quines llengües, ni per símbols o banderes (que també). De ben segur que bona part de les persones d’altres territoris (i algunes també del nostre) ens veuen com un territori enfocat en el turisme de platja, en les paelles del diumenge, en els festivals musicals dels estius, en la festa derivada de certs productes químics i en la corrupció. Ara bé, caldria fer-nos mirar si aquesta imatge és la mateixa que té la majoria de la societat valenciana, perquè costaria de creure que un país amb tants referents de cultura popular i amb un imaginari social tan ampli caigués en la imatge que se’ns vol vendre cap a fora. I és precisament, entre d’altres, gràcies al fenomen muixeranguer que la societat valenciana pot construir una identitat col·lectiva alternativa a l’statu quo i alhora actualitzada al nostre temps.

En primer lloc, tot i que la fundació de la Muixeranga d’Algemesí es va produir tan sols fa 50 anys, la tradició de la Muixeranga com a ball es remunta a fa un parell de segles i ha deixat empremta en diferents poblacions del País Valencià i alhora separades entre si com Peníscola, el Forcall o Titaigües. A més a més, cal dir que el fenomen muixeranguer ha tingut una eclosió important en els últims 15 anys degut a la formació de diverses colles d’arreu del país en zones allunyades de la zona tradicional de la Ribera, sent les dues últimes la més meridional, la Muixeranga d’Elx, i la situada més al nord, la Muixeranga dels Ports. Aquest fet no fa més que evidenciar que la Muixeranga és un fenomen cultural que al mateix temps és un aglutinador social d’una manera concreta que tenim els valencians i les valencianes d’imaginar-nos col·lectivament. I no tan sols trobem un creixement en el nombre de colles muixerangueres i els seus participants, ja que als darrers anys la Muixeranga s’ha institucionalitzat a través de la Federació Coordinadora de Muixerangues al 2018 i s’ha recuperat l’Aplec de Muixerangues celebrat el darrer mes d’octubre a la localitat de l’Alcúdia. 

A tot açò no devem oblidar alguns factors que també ens defineixen en la nostra identitat col·lectiva, com poden ser l’ús, la defensa i l’aposta per la normalització del valencià, ja no sols en l’àmbit cultural sinó en altres contextos socials; la participació en les commemoracions a les diades del 9 d’octubre i del 25 d’abril en diferents municipis; les actuacions en festes majors, religioses, aplecs i manifestacions; o la inclusió de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 

Com deia al principi, les identitats també poden veure’s enfrontades, i malgrat que des d’altres ulls se’ns vulga veure com un fenomen que no som, aquesta és la nostra manera de ser valencians i valencianes.