El Magnànim analitza l’estètica de les pel·lícules en «Cinema i experiència»

L’autora Miriam Bratu s’enfonsa en els trets estilístics i formals de les projeccions americanes 

Portada del llibre.

Portada del llibre. / Levante-EMV

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, ha editat l’obra «Cinema i experiència. Sigfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno», de la historiadora del cinema d’origen alemany instal·lada als Estats Units, Miriam Bratu Hansen.

És el número tres de la col·lecció «Novatores Major», dirigida per Anacleto Ferrer i amb traducció d’Esther Monzó Nebot i Núria Molines Galarza. El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella i el de la coberta d’Espacio Paco Bascuñán. L’obra és una traducció de l’anglés de l’edició per la University of California Press.

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, i conjuga l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials. 

En esta obra, la crítica i historiadora del cinema, que va treballar en les universitats de Yale, Rutgers i, sobretot, Chicago, desenvolupa una minuciosa revisió teòrica d'aquells textos en els quals Kracauer, Benjamin i Adorno articulen reflexions sobre el cinema, la fotografia, la reproducció tècnica de la imatge i la cultura de masses per a donar compte de l'experiència en la modernitat. En un exhaustiu treball de compilació d’anàlisi d'un corpus ampli —que inclou diferents versions dels assajos i correspondència—, Hansen no sols posa en diàleg estos textos amb els d'altres teòrics del cinema, sinó que també establix una productiva conversa amb mestres pensadors com Freud, Bergson, Simmel o Heidegger.

Miriam Bratu Hansen, nascuda en una família d’origen jueu, es va doctorar en literatura estatunidenca per la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt. Va emigrar als Estats Units i va treballar a la Universitat de Yale i de Rutgers abans de traslladar-se a la Universitat de Chicago, on va ser professora d’Humanitats i va fundar el Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació.