"Part de la formació lectora d’un xiquet ha de veure amb anar a biblioteques, llibreries i fires"

Divendres 23 de febrer, la Plaça de la Reina acollirà la Fira de l’Edició Independent, un punt de trobada per a llibreries i editorials autònomes de diverses procedències i àmbits lingüístics. Entre les participants, trobem Ediciones Modernas El Embudo, una editorial basca que beu de la tradició popular, la filosofia i la psicologia per a crear llibres infantils lúdics i reflexius. El seu editor, Gustavo Puerta, ens conta com treballen.

Què és Ediciones Modernas El Embudo?

Som una editorial molt xicoteta formada per tres persones que decidirem crear-la per a fer aquells llibres que normalment no tenen cabuda dins d’altres editorials, potser perquè són unes propostes més arriscades o que no van pels canals habituals de la literatura infantil, i per a crear un catàleg que evolucionara d’acord amb les diferents etapes per les quals passa un xiquet.

Com adapteu la filosofia, la història o la psicologia a la LIJ?

Una de les característiques més importants és respondre a la curiositat infantil. Els xiquets tenen moltes preguntes, els interessen moltes coses i moltes vegades l’actitud de l’adult és de vegades desqualificadora. Nosaltres assumim al xiquet com un interlocutor en una relació horitzontal, com un igual que té menys experiència, però que allò que pensa, que pregunta, que li interessa, és tan valuós o més que el que ens interessa a nosaltres. I l’altre aspecte clau és el joc, oferir llibres que siguen lúdics.

Quina importància té l’existència d’editorials independents?

És curiós que l’habitual és que els llibres infantils es dirigisquen als pares, al mestre, al bibliotecari. Hi ha llibres que tracten des de canviar els bolquers fins a la problemàtica del porno en l’adolescència. Són llibres que responen a una funcionalitat utilitària. Enfront d’això, tractem de fer llibres que el que busquen és compartir un imaginari, compartir possibilitats, fer peces més centrades en el xiquet que en el mediador.

Com contribuïu a la bibliodiversitat de la LIJ?

A mi m’agrada comparar-ho amb els menús infantils. Es concep la infància com un repertori molt reduït, que impedeix al xiquet ampliar experiències i gaudir de coses noves. Nosaltres volíem fer un llibre de filosofia per a xiquets, però no tenim una visió condescendent, sinó que plantegem temes complexos i, parlar-ho amb els xiquets, és una manera d’oferir respostes diverses enfront d’una realitat conflictiva i problemàtica.

Com difoneu les vostres col·leccions?

Participar en fires, presentacions, trobades en col·legis, ens serveix per a establir un vincle. Per a nosaltres és molt important que una mare envie les fotografies de les titelles que ha fet el xiquet o viatjar a una fira fora de la regió i que, a l’any següent, algú del públic et reconega. A més, part de la formació lectora d’un xiquet ha de veure amb el fet també d’anar a biblioteques, llibreries i fires, i que ells perfilen els seus interessos. Un poc el que reivindique és la idea de la lectura com un espai per a compartir i les fires poden ser una bona ocasió per a això