"D'acord amb" el dolor

Hi ha circumstàncies que fan que tots i totes actuen de manera pareguda amb motiu d’una alegria col·lectiva o d’un drama. Una ferramenta que descriu la situació és la locució ‘d’acord amb’. Expressa que alguna cosa ve determinada per unes normes, paraules o per esdeveniments. Un sinònim n’és ‘segons’.

No hi ha paraules que definisquen com ens trobem estos dies. La societat ha reaccionat unida ‘d’acord amb’ el dolor viscut. No podrem oblidar els edificis en flames. Eixa tristor ha fet que ens brollen també unes sensacions personals que mai contarem. A mi m’ha vingut a la memòria mon tio Gonzalo Reig, destacat metge, mort prematurament i soterrat al cementeri de Campanar. Des d’allí es veuen els edificis incendiats. Trobe que haguera desitjat travessar els murs aquella vetlada per a salvar vides, com va fer sempre. He pensat amb estima en ma iaia Consuelo Villar, situada al costat. Sempre patí per les desgràcies col·lectives i per la nostra ciutat. Estic convençut que s’haurà entristit com ningú per la tragèdia, sentint-la tan prop. Sé que estes confessions no diran res. Però, potser, ajudaran a reconéixer els sentiments personals que tenim en l’interior, eixos que ens han fet plorar estes jornades.

Desconec si és el moment de pensar així. Però, des de la tristor per les víctimes i supervivents, pense en les conseqüències negatives de les bambolles immobiliàries ‘d’acord amb ‘el que n’ha escrit Isabel Olmos en el diari. Les tragèdies arriben dels excessos incontrolats. Confiem, com escriu ella, que tot açò no acabe en un silenci vergonyós i atronador. Caldrà buscar responsabilitats i solucions.

Dins de la tristor, he vist emocionat com totes les autoritats han actuat unides ‘d’acord amb’ la tragèdia. Em pregunte per què cal esperar al límit per a compartir gestions. Crec que hi ha més per a unir que per a fragmentar. Per eixa raó, no entenc que algunes forces polítiques no desitgen actuar conjuntament en favor de les biblioteques ni donen suport a un informe del col·legi de biblioteques valencianes (COBDCV). Este no nega que les lectures LGTBI estiguen en un espai específic, com diu la llei, però sí en un racó amagat.

En definitiva, intentem estar ‘d’acord amb’ el que paga la pena viure i compartir. El dolor ens despulla dels aspectes secundaris de la realitat i ens acosta al que és important viure.