«Hem de tornar a la lectura de la poesia infantil sense cap explotació didàctica»
La professora i escriptora acaba de publicar una antologia infantil d’Emily Dickinson
Carme Manuel a l'11a Plaça del Llibre de València. / Levante-EMV
Marina Segura
Aquest dijous 21 de març celebrem el Dia Mundial de la Poesia. Amb motiu d’aquesta efemèride, hem parlat amb Carme Manuel, qui ha presentat l’antologia d’Emily Dickinson titulada «Amb mans invisibles» (Andana Editorial) i il·lustrada per Ada Sinache.
D’on naix la idea de portar a Dickinson al públic infantil?
Alfons el Magnànim ja em va publicar la primera traducció de la poesia d’Emily Dickinson al valencià i com Andana té la col·lecció «Vagó de versos», que adapta l’obra d’importants poetes, el vaig proposar. Dins de la tradició anglosaxona hi ha un costum de fer aquest tipus d’antologies per a apropar els grans noms als xiquets més menuts.
Com trasllades l’univers poètic de l’autora a una xiqueta?
Tot i que no escriu per als infants, sí que va tractar una sèrie de temes que s’hi poden adaptar: la natura, els insectes, les estacions de l’any, etc. Aquest tipus de llibres destaquen perquè no van seguits de cap explotació didàctica. Hem de tornar a la lectura de la poesia sense necessitat de fer exercicis. S’ha de tornar a memoritzar versos. Les generacions més grans tenim un tresor cultural al cap de poemes clàssics que havíem aprés de memòria i recitàvem en els festivals de l’escola. És important no solament a escala emocional, també per una consciència política i un encontre davant del món.
Com s’apropa la poesia a aquestes edats?
La brevetat dels textos facilita aprendre’ls de memòria sense una adaptació, realment estan en contacte amb material autèntic. Açò aporta un prestigi i una importància: «estem llegint a Marc Granell, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercé Marçal». La poesia té coses intrínseques com la rima, els jocs de paraules, la musicalitat, i els inicia en el coneixement de les metàfores o els símbols. És una lluita constant en l’escola, però a casa també és important fer-los partícips d’aquest ventall amplíssim que és la poesia en la nostra llengua.
Existeix un distanciament amb la poesia?
Tenim una crisi molt gran del sistema educatiu pel que fa a la lectura, la literatura està relegada a segon pla i no tots els menuts tenen la possibilitat de tindre una casa amb llibres. La poesia ha pres unes altres formes, per exemple, els joves estan més en contacte amb les cançons de rap i no en la poesia entesa des d’un punt de vista tradicional.
Què t’agradaria reivindicar en aquest 21 de març?
La lectura entre els més menuts de la poesia i apel·lar a la responsabilitat de les persones grans que els envolten de fer-los d’intermediaris. De la mateixa manera que es veu una pel·lícula de Disney, també hem de ser conscients que llegir-los i fer aprendre’ls de memòria fragments i peces de poesia, pot ajudar a la sensibilitat, la imaginació, la memòria, la recitació i a la teatralització. Molt poca gent sap recitar un poema. Saber llegir un poema vol dir que l’ha assimilat, l’ha entés i l’ha fet seu.
Qüestionari lector
Últim llibre que has editat
Cuina Nostra: un relat de memòria gastronòmica.
Un autor al qual t’hauria agradat editar:
Eliseo Reclus
Quin gènere treballes?
Llibres de temàtica local i publicacions relacionades amb el món rural, la memòria i l’arxiu.
Defineix la teua editorial en una frase:
Som una edirural.
Una cita que recordes d’un títol editat per tu:
Guisar és un acte d’amor.
Què busques en un llibre que edites?
Que en una primera ullada desperte curiositat i records, i d’ací nasca la reflexió.
Quants títols publiques a l’any/has publicat en total?
Fins al moment hem publicat dos llibres.
Què et va portar a encetar l’editorial?
En l’àmbit rural com el que vivim, hi ha moltes veus creant i moltes xicotetes grans històries esperant ser publicades.
L’edició per a Creaciones Alalimón és?
Ser un «mojetero», estar sempre atent a qualsevol història curiosa o fantàstica que passa davant teu.
Quan mou la carlinada
Vet ací un bon llibre. Quan mou la carlinada de Germà Garcia Belmonte és un llibre ben escrit, amb una història ben portada, que ens transporta a l’escenari de les guerres carlines, que tant varen assotar el Maestrat i els Ports. Explica, fil per randa, les peripècies de Joanet, un xiquet adolescent que decideix abandonar el seu mas a Llucena i ajuntar-se amb un escamot carlí. Garcia Belmonte descriu molt bé les vicissituds dels carlistes, el caos organitzatiu, les dificultats del comandament, amb el general Cucala maldant per fer descarrilar trens, organitzant actes de sabotatges, o enfrontant-se obertament a les forces borbòniques i lliberals, sovint en una clara inferioritat de condicions. Amb el complement dels sipais de Morella, voluntaris de les tropes liberals, que crearen pànic entre els masovers, desemparats al bell mig de les muntanyes. Alguns masos del Maestrat encara guarden una espitllera per damunt de la porta d’entrada, per on entaforar el trabuc, per defensar-se d’uns i altres. Germà Garcia reconstrueix molt bé les diferents batalles, i sobretot empra un lèxic terral i viu. És un llibre literàriament potent, d’algú que domina i coneix l’idioma. Sense arribar a enfarfegar amb un excés de lèxic local, sap construir el seu cosmos narratiu d’una manera saborosa i contundent. Com ara al final del llibre, quan Joanet es mira les seues terres: “... el camí baixava fent giragonses, com un monstre prehistòric d’escates pètries. I els masos coneguts i els bancals més avallers, i un home vestit de negre allà lluny que llaurava i agafava fort l’aladre pel mantí i portava davant un matxo que estirava”. Es veu de seguida que Germà Garcia s’estima aquelles terres, i que aquell llibre en el fons és un homenatge al Penyagolosa i als seus masos, a aquell ecosistema nimbat i reclòs en aquella mar de muntanyes. I quan acabem la carlinada sols lamentem que no siga una mica més llarga.
Martí Domínguez
- Alaska habla de su divorcio de Mario Vaquerizo
- Los bomberos avisan por la presencia de himenópteros en edificios y viviendas: Revisa y "si los ves, llama al 112
- Feijóo y su 'accidentada' salida de la boda de Almeida que se ha hecho viral
- Tamara Falcó e Íñigo Onieva, por fin con el bebé en brazos: "Has venido para iluminar nuestras vidas
- Rocío Carrasco admite que Fidel Albiac está harto: "Dice que ya no puede más
- El CSIC descarta que el bólido que sobrevoló la costa valenciana sea un misil
- Moisés se despide en Pasapalabra tras 227 programas: "Ha sido genial
- Roban a una alta funcionaria una gargantilla de Bulgari valorada 400.000 euros en el centro de València
