Cabeça de xorlito (1)

En espanyol diuen ‘cabeza de chorlito’ una persona poc intel·ligent. Creuen que el xorlito (en valencià, daurada grossa), té cames i cos robustos, però cap i cervell xicotets i, suposen que per això, aquesta au migratòria serà poc intel·ligent. Jo crec que donen aquest valor pejoratiu al xorlito perquè tenen tendència a afegir valors negatius a paraules que, etimològicament no els correspon. Dialectalment, els andalusos són més imaginatius i en fan més ús, més que no els castellans, que són més lacònics. Com el que m’interessa és cercar una traducció per als ‘caps de xorlito’ espanyols, he trobat capsigrany, que és una persona amb poc de seny, talòs, cap de fava (a Mallorca) i altres, però cap tan graciosa com la del xorlito i decidisc incorporar-la, valencianitzant-ho i el resultat és: cabeça de xorlito. Ells també ens castellanitzen quan volen i més barroerament.

Avuí és el torn d’una persona notòria, la presidenta de la Comunitat de Madrid: Isabel Díaz Ayuso, altrament coneguda com la IDA (les inicials del nom i cognoms, com m’explicà un polític popular seguidor de Casado). Què li passa a aquesta cèlebre senyora que sempre està furient i desaforada?

Donaré la meua opinió, com ja he fet amb Aznar (Saó, Les mentides d’Aznar). Jo crec que Ayuso, a més de tindre limitacions oratòries, que perturben la comprensió del seu complicat discurs, també té el problema de la fanfarroneria típica madrilenya, perquè ella és molt castissa i ho manifesta, amb entusiasme infantiloide, en l’exaltació madridista. També és indolent, confiant qualsevol esforç intel·lectual en les persones que la manipulen i aconsellen, dictant-li a cau d’orella el que ha de repetir. Donada la importància dels càrrecs que ostenta, li dedicarem algun article més, mentre s’aclarix el problema fiscal del seu novio, que l’està arrossegant i que podria no saber superar.

Però com ningú és com és perquè si, ens podem preguntar d’on ve Ayuso, políticament. Ella és la prolongació del tamayazo o transfuguisme de dos diputats socialistes que, en 2003, possibilitaren l’elecció d’Esperança Aguirre i l’inici de l’etapa madrilenya més corrupta, amb molts polítics que han acabat a la presó, com Granados i Garrido, o encausats amb temes d’especulació urbana... I molts més corruptes encara. Aguirre deia que, entre els centenars de càrrecs que havia repartit. li n’havien eixit algunas ranas. Fins ara, Ayuso, encara no té oberta cap causa. Continuarà...