Horitzonts contra fronteres

A la Pasqua del 1996, caigueren tímids borrallons de neu i s’escoltaven màgics sorolls dels blocs de gel al riu Nevà, a sant Petersburg. Fa ara uns dies, després d’un comentari de Sebastià Serrano i d’una sàvia parella amiga, ella leningradskaia i el seu marit hebraista, ciutadans actuals de Granada, he recordat que en aquella primavera, vam compartir unes jornades en la Universitat de Leningrad i la Casa dels Escriptors de la ciutat impressionant que estava canviant de nom, de Leningrad a sant Petersburg -els adolescents l’anomenen Peter. A la inauguració hi comparegué l’alcalde de la ciutat, l’amable jurista liberal Anatoli Sobxak -pare de la bella artista televisiva Ksenia Sobxak-, i saludà la delegació hispànica congregada. Anava acompanyat d’un alumne seu i regidor del Govern de la ciutat, pàl·lid i de caminar simiesc i observador. 

Després, la sala de la Casa dels Escriptors va escoltar-me amb somrient deferència intel·lectual una de les conferències culminants de la meua vida, que vaig titular Horitzons contra fronteres. Acabada la sessió, en una passejada de grup, vam escoltar salms de Quaresma en el monestir d’Aleksandr Nevski i vam poder fotografiar-nos davant les tombes de Dostoievski, Txaikovski i altres tristes meravelles: recordo que, damunt la neu, un dels savis va esvarar estrepitosament. Enmig de la conversa primaveral, vaig aportar un vers d’Anna Akhmàtova que solc recordar sempre quan hi ha tristor: I tikho idut po Neve korably, o siga, “quietament naveguen els vaixells pel Neva”. És d’un poema del Requiem, escrit a requeriment d’una velleta amb qui l’Akhmàtova coincidia a la porta de la presó on eren tancats l’home i els fills sense cap esperança.  

I ara, potser no arribarà cap Guerra mundial, però l’havia mig anunciada aquell silenciós regidor leningradenc, Vladímir Putin, votat novament com a president de Rússia, ad nauseam, protagonista de crims secrets o públics, i des de fa dos anys imposant una guerra bàrbara contra la societat civil a Ucraïna. Per això, veient-lo enfurismat i predicant noves venjances i crims, per l’execrable crim col·lectiu patit vora Moscou per desenes de joves espectadors d’un concert a Krasnogorsk, que vol dir, més o menys, “muntanya roja”, no puc admetre més pensament ni emoció que a favor de les joves víctimes de Rússia -coetànies de les criatures ara mateix assassinades també a Palestina, sota el mandat d’un altre bàrbar criminal, etc. En dies de Pasqua: pels horitzons de la pau contra les fronteres de la guerra.