La carxofa a la ciutat de València

La pluja va impedir que, dins de les festivitats de la Setmana Santa Marinera, el dilluns se celebrara el Cant de la Carxofa que, en honor del Crist dels Afligits, s’entona a la parròquia del Roser del Cabanyal-Canyamelar, un dels tres barris de la ciutat de València on, juntament amb el Carme i Castellar-l’Oliveral, s’ha conservat aquesta bella tradició musical. Perquè cada vegada resulta més evident que, fa cent anys, la representació era general a nombroses parròquies de la ciutat de València, com ara la de Sant Andreu, a la qual em vaig referir setmanes enrere. Vegem-ne algunes més.

Si fullegem l’hemeroteca veurem que, durant la festa que se celebrà el 26 de juny de 1908 a la parròquia de Sant Agustí, «al llegar la procesión frente al templo, se verificará la ceremonia llamada la Carchofa». I que, tres anys després, el 6 de juny de 1911, entre els actes que s’organitzaren al carrer de Sagunt en honor del Crist de la Fe, es comptava «una lucida procesión que recorrerá la carrera de costumbre, y a la entrada se cantará la Carchofa».

Ítem més, també s’anuncià que, el diumenge 8 d’abril de 1923, en el context de les festes a sant Vicent Ferrer, eixiria una processó de l’església del Pilar que finalitzaria en la plaça del mateix nom, on «estará colocada la Carchofa de Silla, desde la que se cantará un motete escrito exprofeso por el poeta don José María Esteve Victoria». A propòsit d’aquesta versió particular de la Carxofa, sabem que tornà a entonar-se, com a mínim, en 1926. En reté compte, en aquella ocasió i novament a propòsit de les commemoracions vicentines, el diari La Correspondència de València: «En la plaça [del Pilar] estarà col·locà la Carxofa de Silla, i quan arribe el sant, un infant, des d’ella, cantarà hermosos motets escrits expressament per En Josep Maria Esteve Victòria».

Finalment, cal dir que la redacció de lletres singulars o alternatives, podríem dir, degué ser un fenomen relativament habitual a l’època, tant al Cap i Casal com als diferents municipis. Perquè, de fet, sis anys abans, en 1918, Francesc Campos Cosme també compongué una Carxofa –lletra i música– dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs que trobareu al volum de Quaderns d’Investigació corresponent a 2020.