La mostra sobre les campanes en l'Horta Sud arriba al Museu del Palmito d'Aldaia

El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) acull l’exposició itinerant "Terra de Campanes" fins al 28 de maig en horari habitual. L’exposició ha estat comissariada per l'investigador Pau Sarrió, autor de l’estudi "Les veus de l’Horta Sud", publicat per l’Institut d’Estudis Comarcals (Ideco), i produïda pel Museu Comarcal de l’Horta Sud i l’ETNO- Museu Valencià d’Etnologia.

En la mostra queda patent que la societat tradicional no pot entendre’s sense el so de les campanes. Sagristans, acòlits, campaners, campaneres i serenos marcaven, amb les cordes que penjaven dels batalls de les campanes, el batec de la vida del poble, assenyalaven el trenc d’alba, el migdia i, al capvespre, l’hora de refugiar-se a casa. I cada dia, advertien de les fites més importants a la ciutadania: des dels actes litúrgics, fins als canvis en els torns del reg de les sèquies o les reunions del consell. Des dels campanars s’alertava, també, de perills (incendis, riuades, etc.) i, fins i tot, es protegia simbòlicament a la comunitat.

L’exposició "Terra de Campanes" naix amb el doble objectiu de donar a conèixer al públic assistent la importància dels tocs de al si de la societat tradicional valenciana, posant l’èmfasi en el cas de l’Horta Sud; i d’altra banda, de posar en valor el patrimoni campaner, tangible i intangible, per tal de recercar un futur per a ell.

L’exposició es desenvolupa en cinc grans àmbits temàtics, interconnectats, precedits d’unes nocions introductòries. El punt de partida el constituïxen dos àmbits dedicats a l’origen de les campanes i un segon més extens en què s'introdueixen algunes nocions sobre els fonedors, les seues tècniques de fosa, l’epigrafia dels bronzes i les seues instal·lacions.

Matraques i campanars

A continuació, l’exposició introdueix als i les visitants en els usos tradicionals de les campanes. Així, un primer espai dedicat a diferents facetes d’ús, en l’àmbit sagrat i el civil, dona pas a un segon, específicament sobre les matraques, els instruments que en els temps del Tridu Pasqual substituïen a les campanes, en senyal de dol per la mort de Jesucrist.

Finalment, a manera d’epíleg, es presenta el procés de mecanització dels campanars i el sorgiment de les noves colles de campaners i campaneres, que aposten no només per mantenir viva la tradició, sinó també per investigar i posar en valor el patrimoni material i immaterial vinculat a aquesta.